Barcelona ha sigut reconeguda per The Financial Times com la ciutat europea amb la millor estratègia per captar inversió estrangera, per davant de ciutats com Madrid o Lisboa, amb un total de 612 milions d'euros, més de 3.000 llocs de treball generats i més de dos mil mantinguts. Aquest informe és important, ja que és un dels més reconeguts a nivell internacional. Ajuda, en la pràctica, a posicionar Barcelona en l'atracció de seus de grans empreses i atracció de talent que ens ajuda a construir grans projectes
Des d'una perspectiva estrictament financera, no ens acostem ni a Londres, ni Nova York o Amsterdam, però tampoc són els nostres models. Hem d'insistir amb la idea que Barcelona té un model sostingut, més pròxim al client i amb una mena d'inversor que s'ho pensa més, necessita més dades i pren decisions més controlades.
A conseqüència d'aquesta bona feina feta, els inversors internacionals comencen a venir més i inverteixen cada vegada més aviat. A diferència del que succeïa en altres anys, on els inversors estrangers invertien únicament en startups molt madures, sèries de més de 50 milions. Prova d'això són les primeres inversions en la primera part del 2022 amb tiquets d'un milió a cinc milions.
La globalització i la digitalització estan qüestionant el model de city financera tradicional. Ja no importa tant la localització física dels diners ni dels propis mercats, sinó qui guanya la capacitat de les ciutats per a atraure talent, generar idees innovadores i de comptar amb un ecosistema capaç servir com a catalitzador de l'activitat econòmica.
Barcelona té una de les estructures universitàries més potents d'Europa i hem de ser capaços d'unificar-les
Catalunya té una posició geoestratègica privilegiada, una base industrial sòlida, una economia oberta al món i que mira a la innovació. Però hem de continuar treballant per complir els deures per continuar consolidant l'ecosistema.
Els tres deures per a Catalunya
El primer resideix en aprofitar la capacitat d'inversió, convertir-la en inversió de qualitat i que generi coneixement. Això implica mesures estratègiques com impulsar que les empreses puguen arribar a Catalunya situant les seues headquarters o centres de R+D. Exemple d'ells són empreses com Pepsico, Microsoft o Decathlon.
La segona passa per implementar mesures que ajudin a retenir el talent de casa. Encara existeixen més persones que marxen, que persones que arriben. Barcelona té una de les estructures universitàries més potents d'Europa i hem de ser capaços d'unificar-les per poder construir un model que permeti aplicar al mercat el coneixement que es genera.
I per acabar, incentivar fiscalment la inversió en startups. Serà clau per als pròxims anys que trobem eines per a continuar creant aquest nou sistema que ens porti a que fiscalment invertir en empreses emergents i talent siga millor opció que invertir en models clàssics.
Però, sobre tots els punts, l'èxit i l'enfortiment continua estant en el fet que els actors estiguin connectats entre sí i continuin treballant cap a la mateixa direcció. Uns altres ja ho fan. Per què nosaltres no?