CA | ES

"A la botiga em coneixen"

Entre el Hyde Park i la Regent Street, hi trobem la Heywood Hill Ltd, una llibreria londinenca octogenària que vol plantar cara a l'era digital. Per aconseguir que el deep learning no se'ls mengi, han decidit imitar-lo. O no, ben mirat, perquè en realitat s'han proposat fer allò que sempre ha caracteritzat el comerç tradicional, conèixer el client, que en realitat és allò que el deep learning ha començat a fer perquè és el que té més valor a l'hora de vendre.

El cas és que la cosa digital ha fet que a la llibreria Heywood Hill recordin l'essència del comerç i se n'aprofitin, perquè -de moment- conèixer bé el client és quelcom admirable quan no ets del ram digital, i ells no ho són. En canvi, si et dius Google, Apple, Facebook, Amazon o Microsoft (GAFAM per abreviar), conèixer el client és sinònim d'invasió de la privadesa.

El producte que ha de salvar la Heywood Hill de la revolució digital consisteix en una subscripció "molt especial" perquè és una selecció de llibres feta per humans. Per donar aquest servei, que defineixen com "la subscripció més personalitzada del món", tenen un equip de bibliòfils que llegeixen més de 500 llibres cada any.

"El 2020, a la llibreria Heywood Hill, el deep learning són persones que llegeixen 500 llibres l'any i la subscripció a la plataforma digital són paquets de paper d'estrassa amb un llacet blau"

En comprar la subscripció, la primera passa serà escollir entre tapa dura o tova. Aquest detall els allunya clarament del món digital, un món sense cobertes. El preu va de les 125 lliures l'any per 5 llibres de coberta tova, fins a les 1.150 lliures per 40 llibres de tapa dura.

Després d'escollir la part física ve la literària, que és la important però que no marca el preu de la subscripció -la visió analògica del món prefereix explotar el valor del cartó abans que no pas el de les dades-. El subscriptor rep una carta convidant-lo a una xerrada per saber quin tipus de llibres li poden agradar més o menys. La conversa pot ser per internet, telèfon o en persona a la botiga.

Els enviaments es fan amb llibres escollits a mida per aquell equip de bibliòfils que en llegeix 500 cada any. Arriben perfectament embolcallats en paper d'estrassa i lligats amb una cinta blava que duu imprès el nom i logotip de la llibreria. La cinta acaba en un llaç perfecte, fet a mà, i un punt de llibre. Només un. En digital podem tenir molts punts per cada llibre, però al món analògic és molt important subratllar la importància dels materials, i una forma de fer-ho és mitjançant provocar escassetat: només un punt de llibre.

La descripció que acab de fer és la que trobareu al seu web pel producte "A year in books" i que inclou la història que els ha inspirat les subscripcions: la clienta Patricia Lovejoy, resident a Connecticut, que només ha estat dues vegades a la botiga física (el 1999 i el 2012) i a qui l'hi fan arribar un llibre cada mes -alguns fins i tot tres-. Lovejoy diu que està encantada amb el servei perquè sempre la sorprenen amb coses que no coneixia, però que li agraden.

És genial, tant com si el 1900 haguessin convertit les bombetes en espelmes i al 1950 les fotocopiadores en paper carbó. El 2020, a la llibreria Heywood Hill, el deep learning són persones que llegeixen 500 llibres l'any i la subscripció a la plataforma digital són paquets de paper d'estrassa amb un llacet blau. Funcionarà, no ho dubt pas, mentre la generació de la Patricia Lovejoy compri llibres.

Les generacions analògiques troben normal explicar coses personals al botiguer perquè "així em coneix i sap que m'agrada". Els hi expliquen els viatges i les excursions sense Instagram, les receptes sense Pinterest, les que més els hi agraden sense Facebook, els mems sense WhatsApp i la feina sense correu. Amb tot plegat saben en què treballem, on anem de vacances, quin plat fa perdre el sentit als sogres, que a casa som molts, que tot ho celebrem tot com toca i que viva el atleti però només per la parella, perquè el futbol, a mi, ni fu ni fa. Tota aquesta informació serveix perquè li puguis dir al venedor "sorprèn-me" i que l'encerti amb una cosa que no coneixies, però que t'agrada.

Ningú no es planteja cap dels problemes que solem posar a les versions digitals del que ofereix la llibreria londinenca, però tampoc cap dels seus clients mai no rebrà una selecció de llibres tan bona com la que hauria fet un robot. El motiu és ben primari: el temor a ser jutjats.

"Dels ordinadors ens fa por la seva capacitat de recordar i processar moltíssima informació personal; dels humans ens fa por ser jutjats"

Dels ordinadors ens fa por la seva capacitat de recordar i processar moltíssima informació personal; dels humans ens fa por ser jutjats.

Les pors amb els ordinadors es resoldran amb el temps -les generacions- i més lleis de Societat Digital, però la por a ser jutjats no té remei. Ens ho fan quan menys ens ho esperem i amb allò que fa mal; molt més mal que no pas un robot defectuós, perquè ha passat al pla personal amb un pròxim que també està carregat de defectes i que "qui s'ha cregut què és?".

Cap robot no llegirà només 500 llibres en un any, perquè això ho pot fer amb només un parell d'hores. L'hi podrem explicar els vicis més privats, les aspiracions més íntimes i les virtuts més volgudes, perquè ell només en farà patrons matemàtics sobre probabilitats i possibilitats. El resultat serà una selecció de llibres que valdrà més rebre en format electrònic, perquè així ningú no veurà una coberta indiscreta als espais públics. La coberta, que és el que marca el valor de la subscripció "A year in books", al món digital pot tenir més valor si no hi és.

Mai no us ha passat? Aneu al tren, i entra algú espectacular, que casualment se seu just davant, que obre la bossa, que treu un llibre i que no. No. De cap manera. En veure la coberta, s'ha acabat la història nonata: "Com pot ser que llegeixi això?". Passa perquè nosaltres, els humans, sí jutgem els altres per aquests detalls. Què deuen pensar els membres de l'equip de la llibreria Heywood Hill quan senten segons què a les entrevistes amb els clients subscriptors? Les preguntes tenen la seva cosa perquè es tracta d'humans; si fossin robots, no tindrien cap sentit. Algun dia, potser, entendrem la diferència entre conèixer una persona i fer patrons matemàtics amb les seves preferències. Els patrons reflecteixen tants detalls personals que ens sorprenen, però no hi són per cap mala intenció, sinó perquè a nosaltres --els humans-- se'ns solen escapar massa detalls per mor de les nostres limitacions físiques que, per exemple, ens obliguen a fer equips per aconseguir llegir només 500 llibres en un any.

Mentrestant, la generació de la Patrícia Lovejoy evitarà el digital i explicarà als llibreters només allò que es pugui saber, cosa que els allunyarà de llibres tremendament sorprenents, que no coneixien, i que els haurien provocat plaers inconfessables.

Més informació
Quatre anys més sense Ministerio de Sociedad Digital
De l’estupidesa natural a la intel·ligència artificial
Decepció? Quina decepció?
Avui et destaquem
El més llegit