Decepció? Quina decepció?

De tant en tant passa. El primer cop va ser l'abril de 1998, quan Easy Jet va presentar al seu lloc web. El darrer cop ha estat quan Uber ha publicat els resultats del segon trimestre de 2019. De tant en tant passa que penso "això serà gros".

En el cas d'Eeasy Jet, la notícia fou que arribava una aerolínia que permetia comprar vols al web. Les agències que aleshores s'emportaven tot el negoci dels vols, encara no venien res al web, si més no a Espanya. La primera agència popular -que no la primera-primera- va ser Lastminute, fundada el setembre de 1998, i que no arribaria a l'estat fins al 2000.

La notícia deia que Easy Jet tampoc no feia servir bitllets. Sense agències, ¿com l'havies de recollir? Clar. Després de pagar el vol al web, calia imprimir una plana en la qual constava un número que anava des de l'1 fins al nombre de places que tingués l'avió en qüestió. El full imprès i el DNI era tot el que calia per volar.

"El d'Easy Jet és un cas curiós perquè ens ensenya el necessari que és trobar el camí tecno-optimista. Quan ho aconseguim, tenim el privilegi de participar en canvis socials i econòmics prou interessants"

Em vaig preguntar si se'n sortirien. Els avions que emprava Easy Jet costaven devers 55 milions de dòlars cadascun, però a internet només hi trescàvem quatre gats.

El 1998 navegàvem equipats amb mòdems de 56k com a molt, i sovint fem la broma que WWW significava World Wait Web. Acabo de mirar la mida de la darrera foto que he fet amb el mòbil i calculo quant de temps hauria necessitat per baixar amb la millor connexió domèstica de moment: més de 10 minuts. A internet calia tenir molta paciència. Ho veieu perquè m'amoïnava pel projecte Easy Jet, amb avions de 55 milions de dòlars que tenien més de 140 places per omplir a cada vol?

Perquè sóc tecno-optimista, vaig creure que la voluntat digital d'Easy Jet era una pista sobre que "internet és el futur" -cosa que, per cert, de tant en tant encara sentim més de 20 anys després-.

Avui he cercat la història d'Easy Jet per a saber si em deixava alguna cosa. M'he adonat que em faltava un detall important: l'aerolínia va obrir el 1995, sense web, perquè la seva intenció era vendre només per telèfon. És lògic perquè el web just començava a ser comercial aquell mateix any. No va ser fins al desembre de 1997 que algú, d'una agència de comunicació, va suggerir Stelios Haji-Ioannou -el fundador d'Easy Jet- la venda de vols al web. La seva resposta fou que "el web és només per a nerds (setciències), mai no faria diners amb el meu negoci!". En efecte, estava amoïnat per omplir els seus avions de 55 milions de dòlars.

El seu equip -que també creia que internet és el futur- va tenir l'ocurrència de crear un lloc web bàsic on figurés un telèfon de vendes diferent del que figurava, enorme, al buc dels avions i a la publicitat clàssica. Quan Haji-Iannou va veure la quantitat de vendes mitjançant el telèfon del web, va canviar d'opinió. L'abril de 1998 van obrir les vendes a internet, convertint-se en la primera aerolínia de baix cost a internet. La resta és història; a partir d'aquí el panorama de l'aviació i el turisme ha canviat profundament en només 20 anys. El darrer efecte lateral ha estat la fallida del Thomas Cook, una agència de viatges amb 178 anys d'història.

Més info: Benjamí Villoslada: "Volem convertir Balears en un paradís de sol i dades"

El d'Easy Jet és un cas curiós perquè ens ensenya el necessari que és trobar el camí tecno-optimista. Quan ho aconseguim, tenim el privilegi de participar en canvis socials i econòmics prou interessants. Ens arribaran un munt de possibilitats de viure-ho, car en tecnologia digital està gairebé tot per a fer. Mira el teu voltant -no és un imperatiu. Quantes de les coses que veus es basen en software? Poques, possiblement. Abans de vint anys la proporció s'haurà capgirat. Hi haurem de posar voluntat, si volem que alguna cosa no sigui programari; talment ara escric això amb una estilogràfica perquè em ve de gust.

Per cada cosa que esdevé software el primer repte és digitalitzar i el segon -ai, el segon- és el repte de la decepció.

"No va prou fi. És massa complicat. Hauria d'anar més ràpidament. No pot ser més petit? O més gros. No té la forma, o el color, o l'olor, o la textura, o el tacte, o el pes; un no-sé-què que m'agradava més de l'analògic.

No és com abans, que -a sobre- érem més joves."

Etcètera.

En el cas d'Easy Jet la pega era que "a internet només hi ha setciències". I tant! Gairebé ningú més no entenia per què allò anava tan lent, que es tallés sovint, i no veure la cara de la persona a qui li havíem entregat 27.000 pessetes per un vol. Calia ser un setciències per entendre les limitacions dels mòdems, el soroll de les línies telefòniques, la capacitat limitada dels servidors web i del proveïdor de connexió; era necessari entendre que els certificats de xifratge servien per a confiar en un web tant com si fos un comerç del carrer Major.

Avui tot plegat és el doble del doble del doble del doble del doble (i així fins a repetir 13 cops del doble) de potent que el 1998. Ara la fase de decepció és en altres bandes que també superarem, i per aconseguir-ho també serà necessari ser tecno-optimistes. La pregunta és com. Sabem que per aconseguir-ho caldrà fer equip de persones amb moltes especialitats, totes amb una actitud clarament positiva amb la tecnologia digital. No van ser pas informàtics els qui van suggerir vendre vols a internet al fundador d'Easy Jet; tampoc calia ser informàtic per tenir l'ocurrència de publicar un segon número de telèfon a un web simple. Hi ha feina per a tothom.

Un cop superada la fase de decepció -segons Peter Diamandis i les seves 6 D o fases- arriba la fase de la disrupció, que és la que sol ensorrar els Thomas Cook i afegitons. Ens hi juguem prou coses importants i cal agafar-nos-ho tan seriosament com puguem, que sovint és tant com sabem. Mai no és massa tard per aprendre ni per tornar a començar.

Deia que el primer cop que vaig dir-me que "això serà gros" fou amb Easy Jet, la primavera del 1998, i que el darrer cas ha estat en llegir quins havien estat els resultats d'Uber pel segon trimestre de 2019.

Han perdut 5.200 milions de dòlars. Són 57,14 milions cada dia -devers 52 milions d'euros-.

No sé quan és en camps de futbol, però podem mesurar-ho amb la reforma total del Nou Camp: costarà el mateix que Uber va perdre en només 13 dies.

"Què els dóna Uber als accionistes per aconseguir que deixin anar una milionada descomunal? Això només s'explica si s'espera que la següent fase, la disrupció, sigui històrica"

Què els dóna Uber als accionistes per aconseguir que deixin anar una milionada descomunal? A sobre, han dit que pensen seguir en pèrdues fins a l'any 2021. Això sí que és tecno-optimisme; és enorme la seva capacitat per superar la fase de la decepció. Només s'explica si s'espera que la següent fase, la disrupció, sigui històrica.

Mentrestant, llegeixo que Uber comença a operar els seus "taxis voladors" a Nova York i que "spoiler: són els mateixos helicòpters que fan la mateixa ruta des de fa 50 anys". Podem creure que hi ha gent disposada a mantenir una empresa de taxis que inclou helicòpters i perdre, en només un trimestre, el cost de 7.280 helicòpters? Potser hi ha alguna cosa més que alguns analistes no saben -o no volen- veure.

Serà ben gros, si la fase de disrupció d'Uber quan arribi -si arriba- compensa tantes pèrdues. Per a un tecno-optimista, el missatge és que hi ha gent que creu que sí i que té molts diners. Moltíssims. Tant fa com li vagi a Uber, perquè la visió hi és.

En el camí cap a la immersió digital -consistent en convertir en software tot allò que pugui ser software- ara mateix hi ha un horitzó clar: la disrupció després de superar la decepció. En el camí alternatiu, que és seguir instal·lats en l'analògic, l'horitzó és la decepció.

Malauradament, l'horitzó pot ser una decepció com la que va experimentar Thomas Cook, que mai no es va prendre gaire seriosament la immersió digital que Easy Jet havia encetat, 20 anys enrere, pel ram turístic. La decepció va caure, de cop, el cap de setmana del 21 de setembre, quan no van trobar ningú disposat a invertir-hi el mateix import que Uber havia perdut just la setmana anterior, que era una més entre les moltes setmanes de pèrdues previstes fins al 2021.

Entre la decepció cap a la disrupció i la decepció perquè el camí s'ha acabat, quina preferiu?

Més Informació
Necessitem una identitat sobirana autogestionada (però encara no ho sabem)
Gairebé tot és per a fer
Thomas Cook fa fallida i amenaça 22.000 llocs de feina arreu del món
Avui et destaquem
Comentaris