Una ciutat, per ser intel·ligent, no només precisa de la inversió necessària, han de donar-se les condicions precises perquè això succeeixi, condicions que han hagut d'anar-se produint al llarg d'anys anteriors. Els Jocs Olímpics del 92 van col·locar a Barcelona en el mapa, i això va ser un assoliment, però l'evolució posterior de la ciutat es va decantar cap als serveis turístics i sense posar excessivament l'accent en la qualitat.
Quan l'any 2000 va arrencar la iniciativa-projecte 22@, al meu entendre, no ho va fer amb els mitjans i l'embranzida necessaris ni amb la projecció convenient. Bilbao, per exemple, des de mitjans dels anys 90, quan es materialitza la inauguració del Museu Guggenheim en el 1997, dóna inici a un procés de trànsit des d'un model industrial basat en les drassanes i la siderúrgia a un altre sustentat en el turisme de més valor que el de Barcelona i que ara està pivotant cap als serveis d'innovació tecnològica integrats en el teixit urbà.
Tot això combinat amb canvis urbanístics de calat desenvolupats entorn de la Sociedad Bilbao Ría 2000. Evidentment, la grandària de la ciutat ha ajudat, però considero que Bilbao sí que va pel camí de convertir-se en una ciutat intel·ligent perquè existeix la voluntat que això sigui així.
A Barcelona, en canvi, més que voluntat el que falten són possibilitats. A Euskadi no existeix, al marge dels chascarrillos populars, una pugna entre Bilbao i una altra ciutat per obtenir alguna cosa perquè el Govern és el mateix per a tots, al marge de partits polítics, cosa que amb Barcelona no passa. A Barcelona hi ha hagut pugnes entre Ajuntament, Diputació i Generalitat, i n'hi ha hagut amb el Govern de Madrid, i en la immensa majoria dels casos darrere hi ha un tema de recursos; a Bilbao això no succeeix perquè Euskadi té sistema fiscal propi.
Per contra, a Barcelona crec que no existeix un full de ruta compartit per diferents instàncies per arribar fins a l'objectiu que sigui... I si a això s'afegeix el crònic dèficit interregional que Catalunya arrossega respecte a la majoria de regions es completa el quadre de falta de possibilitats.
Quan l'any 2000 va arrencar la iniciativa-projecte 22@, al meu entendre, no ho va fer amb els mitjans i l'embranzida necessaris ni amb la projecció convenient. Bilbao, per exemple, des de mitjans dels anys 90, quan es materialitza la inauguració del Museu Guggenheim en el 1997, dóna inici a un procés de trànsit des d'un model industrial basat en les drassanes i la siderúrgia a un altre sustentat en el turisme de més valor que el de Barcelona i que ara està pivotant cap als serveis d'innovació tecnològica integrats en el teixit urbà.
Tot això combinat amb canvis urbanístics de calat desenvolupats entorn de la Sociedad Bilbao Ría 2000. Evidentment, la grandària de la ciutat ha ajudat, però considero que Bilbao sí que va pel camí de convertir-se en una ciutat intel·ligent perquè existeix la voluntat que això sigui així.
A Barcelona, en canvi, més que voluntat el que falten són possibilitats. A Euskadi no existeix, al marge dels chascarrillos populars, una pugna entre Bilbao i una altra ciutat per obtenir alguna cosa perquè el Govern és el mateix per a tots, al marge de partits polítics, cosa que amb Barcelona no passa. A Barcelona hi ha hagut pugnes entre Ajuntament, Diputació i Generalitat, i n'hi ha hagut amb el Govern de Madrid, i en la immensa majoria dels casos darrere hi ha un tema de recursos; a Bilbao això no succeeix perquè Euskadi té sistema fiscal propi.
Per contra, a Barcelona crec que no existeix un full de ruta compartit per diferents instàncies per arribar fins a l'objectiu que sigui... I si a això s'afegeix el crònic dèficit interregional que Catalunya arrossega respecte a la majoria de regions es completa el quadre de falta de possibilitats.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.