El “subvencionisme” sense una càrrega pedagògica o un propòsit d’orientació a l’interès general cal interpretar-lo merament com a clientelisme.
Recentment s’ha aprovat en Consell de Ministres el “bonus” d’emancipació per a joves de fins a trenta-cinc anys. Una mesura que a priori algú pot interpretar com a positiva per a ajudar els joves a “alliberar-se”. En si mateix el concepte “subvenció a l’emancipació” ja grinyola una mica perquè, quin és el bé que això aporta a la societat, més enllà d’encarir el mercat de lloguer? Però crec que el problema més important ve en el condicionant. L’ajut es fixa en 250 euros mensuals durant un termini de dos anys per a cada jove, sempre i quan tinguin una font regular d’ingressos y que aquests ingressos de la unitat de convivència siguin inferiors a 3 IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples). L’IPREM és un indicador o referència del nivell de renda que serveix per a determinar la quantia de determinades prestacions o per accedir a determinats beneficis o serveis públics de l'Estat, i que substitueix en aquesta funció al salari mínim interprofessional (SMI).
És molt qüestionable que la mesura deixi fora els joves que segueixin estudis post obligatoris a partir dels divuit anys, ja que probablement no disposaran d’una font regular d’ingressos
D’entrada és molt qüestionable que la mesura deixi fora els joves que segueixin estudis post obligatoris a partir dels divuit anys, ja que probablement no disposaran d’una font regular d’ingressos. Volent orientar el futur dels joves, amb la millor intenció, no ens caldria prioritzar el seu progrés? Posar per davant, la seva capacitació, formació i actituds? O és que no hi ha consciència política de les necessitats de la societat? Que ens preguntin! I els respondrem.
Aconsellem bé els joves perquè el seu futur serà més robust si es dediquen a formar-se i treure bons resultats. Només cal analitzar l’oferta i demanda de feina. En conseqüència, l’orientació i l’estímul ha de ser per als joves que segueixin estudis post obligatoris i aprovin els cursos. És el que la societat necessita i espera. El que beneficiaria de veritat la competitivitat del país. Millor farien els governs incentivant la capacitació dels joves en comptes de la seva emancipació.
Finalment, es pot interpretar que el que es pretén és promoure un altre perfil de “client”. Perquè en un altre punt d’aquest condicionant es diu que aquest ajut és compatible amb d’altres, entenent com a tals els que “determinen les pròpies Comunitats o Ciutats Autònomes” que tenen un marge per a definir col·lectius més específics segons convingui.
En resum, l’objectiu és atendre al bé comú dels joves o a expectatives polítiques? Prioritzem talent.