L'FP pot, efectivament, ajustar el desequilibri actual entre la demanda de perfils que requereixen les empreses i l'oferta que hi ha al mercat laboral català. És incongruent que, d'una banda, tanquem l'any 2019 amb 388.124 persones inscrites als registres d'atur a Catalunya i, d'altra banda, els empresaris no trobin una part dels treballadors que necessiten pels seus negocis. En contraposició i com a exemple a considerar o millor dit a seguir, Alemanya registra pràcticament un 55% de titulats en FP, percentatge que coincideix amb les necessitats reals del mercat.
En l'àmbit de l'Estat espanyol, l'European Skills Index del CEDEFOP, Centre Europeu de Desenvolupament de l'FP, situa Espanya en la pitjor situació del rànquing comunitari en termes de les competències desenvolupades i assolides per les persones, a través de la formació, i la seva correspondència efectiva amb les necessitats competencials del mercat de treball. Concretament, Espanya ocupa la darrera posició de la Unió Europea quan a competències en l'European Skills Index.
Durant el 1r Congrés de l'FP, organitzat per PIMEC, el representant de la CE, Joao Santos, va comentar que "és extremadament difícil aconseguir un matching, és a dir una correlació equilibrada, entre les necessitats de les empreses i les habilitats dels treballadors, en un món on els canvis esdevenen molt ràpidament". I és que la bretxa de talent entre l'oferta i la demanda constitueix una xacra sense resoldre, amb conseqüències que ja estan patint les empreses, que es veuen limitades, tant per afrontar les reposicions per jubilació, com per atendre als reptes i demandes actuals i de futur.
"La bretxa de talent entre l'oferta i la demanda constitueix una xacra sense resoldre"
Si bé fa uns anys aquest desajust estava més directament vinculat a algunes activitats industrials, com per exemple els oficis de mecanització, soldadura o els relacionats amb la instal·lació industrial, avui en dia constitueix un problema molt generalitzat a la majoria d'activitats professionals tècniques. De fet, ja tenim dades que confirmen que la demanda de perfils professionals amb FP és superior a la de perfils universitaris en les ofertes laborals. Es pot dir que de l'ordre del 36% de les ocupacions existents a Catalunya corresponen a llocs de nivell de qualificació mitjà, quan els nivells formatius de tipus mitjà que ofereix el sistema educatiu suposen un 22% del total, és a dir, hi ha una distància de 14 punts entre el que necessita el mercat de treball i el que ofereix el sistema educatiu.
Altres dades preocupants tenen a veure amb la previsió de la Unió Europea sobre l'increment de gairebé un milió de vacants de perfils tècnics digitals l'any 2020. Es tracta d'un tema rellevant que afecta el sistema de formació professional, en totes les seves modalitats ( inicial, ocupacional i continua), impacta sobre el nostre teixit empresarial i obliga a crear un sistema que situï les necessitats de les empreses en l'origen i destí de les polítiques de formació.
En conclusió, cal situar l'FP com a element estratègic de competitivitat i de canvi. És un tema de país i s'ha de reivindicar el seu paper a la societat i a l'economia. També, des de PIMEC, venint demanant la funcionalitat de l'empresa com a entitat formativa, doncs sense la seva concurrència no podrem donar una resposta real i flexible a les necessitats de perfils amb capacitats i coneixements adients. Cal cridar al sentit comú i a la bona disposició de tots els agents implicats al marge de qualsevol posicionament partidista o de col·lectiu... ens adaptem o morim?