Com tots ja sabem, l'entrada de la pesseta a l'euro va comportar la unificació del mercat europeu sota la tutela d'una moneda única, amb la particularitat de que si mai qualsevol calia devaluar o depreciar l'euro, això no es podria fer. És evident que hi ha molts avantatges i alguns altres inconvenients, però en aquest article em vull centrar sobre si realment hi ha hagut alguna devaluació "de facto" o no.
La millora de la competitivitat de l'economia catalana, i espanyola, ha vingut donada a partir de l'augment de les exportacions i la reducció de despeses laborals. Això no vol dir que estiguem en una etapa de creixement continuat, però si que tots estem d'acord en que ja fa uns mesos en que vàrem tocar fons, i que estem encarrilant la remuntada, lentament això sí.
Per tant, i per simplificar-ho, Catalunya ha sofert una devaluació, en forma de reducció salarial i de llocs de treball incentivada per la Reforma Laboral (3/2012), en forma de reducció del consum (sobretot el privat), en forma de poc o gens increment dels preus dels productes (IPC).... aquests factors han motivat una recuperació de la competitivitat i per tant en una millora de la facilitat per exportar. Tots aquests factors coincidien en el passat quan la pesseta es devaluava davant la resta de monedes europees. Per tant estem davant d'una devaluació interna amb tota regla.
D'altra banda, cal tenir molt present que la recuperació del consum intern i privat no s'aconseguirà amb aquesta devaluació, doncs al haver disminuït la renda de les famílies, el primer que se'n ressent és el consum; i ja sabem que si no hi ha consum no hi ha creixement i sense creixement no hi ha creació de llocs de treball. Els experts diuen que cal un creixement net del PIB del 2% per a començar a crear ocupació neta. Malauradament les exportacions soles no en seran la única solució.
Cal doncs, plantejar alternatives. Què fa Alemanya?, perquè al 2013 aquell país va tenir el record de superàvit comercial del 6% del PIB?.
Segons Nuria Mas, professora d'economia de l'IESE, Alemanya disposa d'una gran flexibilitat laboral, amb una legislació que permet un contracte laboral únic, i que permet flexibilitzar els salaris segons la càrrega de treball, fent que salaris i competitivitat siguin compatibles. D'altra banda, durant l'any de recessió alemanya (2009), un acord entre sindicats i empreses (facilitada per la legislació) va permetre disminuir les hores treballades, amb reducció salarial, a canvi de no incentivar l'acomiadament de treballadors.
D'altra banda, Alemanya fabrica productes que tant les persones com les empreses dels països en creixement (BRIC'S, etc...) volen comprar i demanden. Un factor essencial que Catalunya, a banda de poder fer canvis estructurals per millorar la productivitat i facilitar la contractació (seguint la legislació espanyola) hauria de prendre bona nota d'Alemanya, i que consistiria en fabricar a casa l'aportació de valor (valor afegit) dels productes i externalitzar la resta de la producció.
Marc Roca és interim manager, assessor d'start-ups, expert en la gestió del canvi i publica regularment els seus articles al seu blog personal.