Per motius de feina vaig assistir, ja fa molts anys, a la reunió que la ciutat de Londres, el comitè organitzador dels Jocs Olímpics (London 2012) i el govern britànic van mantenir amb els membres del Comitè Olímpic Internacional (COI). La reunió va ser interessant perquè va anar més enllà dels aspectes purament esportius.
No es pensin que per part del govern britànic hi va assistir cap ministre o secretari d’estat. No senyor. Hi va assistir Sir Andrew Turnbull, que era en aquells moments el secretari del govern. Una de les preguntes que li van fer els membres del COI va ser: “Mirin”, van venir a dir, “ara mana el primer ministre Tony Blair, però quan s’organitzin els Jocs, probablement manarà una altra persona. Quines garanties tenim que les promeses que ara fan es compleixin quan arribi l’hora?”. El secretari va explicar les seves funcions. Es tracta d’un càrrec administratiu (un molt alt funcionari) que és independent del govern. La seva missió és prendre nota de les decisions del govern i garantir-ne l’execució mani qui mani. Amb els anys he pogut observar que molts governs es doten d’organismes independents que controlen que els projectes polítics es tirin endavant.
Una de les característiques del pèssim sistema de govern que impera en totes les administracions espanyoles (govern central, autonòmiques o municipals) és la manca d’allò que coneixem com “passar comptes” i que en anglès es coneix com accountability. És molt normal, fora d’aquí, que quan s’explica qualsevol organització -pública o privada- algú pregunti: “Davant de qui passa comptes?” (To who is accountable?). Perquè aquesta és la clau. Entre nosaltres el fet és inaudit. La mancança té unes profundes arrels culturals. No ens agrada haver de passar comptes a ningú. Personalment, estic convençut que és un dels orígens que impossibiliten el creixement de les nostres empreses. Una empresa familiar, petita o mitjana, o gran, que té un amo que fa i desfà, difícilment accepta aliar-se amb ningú -per exemple, un soci que l’ajudi a créixer. No està disposat a donar explicacions. Abans prefereix vendre l’empresa que passar comptes.
Una de les característiques del pèssim sistema de govern que impera en totes les administracions espanyoles és la manca d’allò que coneixem com “passar comptes”
Ara fa uns dies he llegit les denúncies sobre els tradicionals incompliments dels governs espanyols pel que fa a les inversions compromeses a Catalunya. Un s’adona que la xerrameca és la tònica. La frivolitat dels polítics. Acorden una cosa i, després, ningú es fa responsable del seu compliment. En aquest sentit, sembla que tots els acords als quals arriben els representants dels partits catalans a Madrid posteriorment no s’executen. I aquests mateixos representants s’escandalitzen d’aquesta situació. Em recorda aquell malvat que deia: “A vegades m’espanto de mi mateix!”. El cas té solució, com tantes coses que ens passen. Però requereix dosis de preparació, responsabilitat i ganes de passar comptes -cosa que els nostres polítics ni poden ni volen fer.
Per exemple, si jo manés a la Generalitat -cosa que, no pateixin, mai tindrà lloc- crearia una oficina d’alt rang -depenent del president- que es dediqués a controlar com van els projectes que s’han aprovat a Madrid. O sigui, jo hauria creat una taula de diàleg però de característiques purament econòmiques. I cada mes faria una roda de premsa. Però això mai tindrà lloc. I saben per què? Doncs perquè el primer que no compleix amb allò que promet és el govern de la Generalitat. I tal com succeeix amb la manca de transparència i amb el dèficit de finançament, ningú vol ser acusat de tirar una primera pedra que se li tornarà.
Si jo manés a la Generalitat, crearia una oficina d'alt rang que es dediqués a controlar com van els projectes que s'han aprovat a Madrid
Es tractaria d’implantar allò que existeix en altres governs europeus: una oficina que controlés les execucions dels compromisos de govern de la Generalitat i que, de pas, podria controlar les promeses de Madrid. Però, esclar, com pretens controlar els de fora si no ets capaç de controlar-te tu mateix? Entenen ara perquè mai ens interessarà controlar les execucions de les promeses de Madrid?