La nota d’opinió del Cercle d’Economia titulada Reactivar el futur i publicada el proppassat 22 de maig ha molestat. Per primera vegada en molts i molts anys el Cercle ha passat a ser irreverent i posa el dit a la nafra. Vull dir que ha deixat de fer la gara-gara als que manen. Perquè, no ens enganyem, la situació informativa a Catalunya és asfixiant. Des de la dictadura de Franco la premsa no amagava tantes coses. Moltes altres organitzacions, que no són la premsa, també col·laboren en aquest joc. Lògic. No és lliure aquell que obté beneficis públics.
Si aquesta nota d’opinió del Cercle és un indicatiu que les finestres s’obren i l’aire ens refresca el cervell, sigui benvingut el senyor Guardiola que, tot sigui dit de pas i amb unes dosis de subjectivisme elevades, he de dir que sempre m’ha semblat una persona que transmet un nivell d’honestedat remarcable. Si continua pel camí de la llibertat d’opinió pot arribar a fer que aquells que sempre havíem considerat el Cercle postfranquista com una mena de costellada permanent, canviem d’opinió.
No ens enganyem, la situació informativa a Catalunya és asfixiant. Des de la dictadura de Franco la premsa no amagava tantes coses
Que les veritats couen, i que l’ànim de censura està a l’ordre del dia, ho demostra la reacció del nostre govern regional. Una reacció que més aviat recorda la d’un ajuntament de poble al qual acusen d’haver organitzat una festa major amb pocs coets. Reaccionar per dir que el Cercle no diu la veritat, és ridícul. Sobretot quan resulta que té raó. Per certificar-ho poso fil a l’agulla fent servir fonts diferents.
El PIB per càpita de Catalunya ha reculat
Agafo les xifres de la base de dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Guaitin què va passar entre 2000 i 2020:
Per si algun govern els diu que és mentida, poden trobar les dades aquí.
Però bé, continuem. Entre la informació que tinc no he trobat la provinent de la Comissió Europea (EUROSTAT) des del 2000, només l’he trobada des del 2010 -encara que el gran descens va tenir lloc entre el 2000 i el 2010. Malgrat tot, es confirma la tònica.
Algú dirà que la pandèmia va afectar l’economia catalana. Cert. Com a tothom. Però els mals venien d’abans (la gran baixada del 2000 al 2010 que s’observa a la gràfica precedent a aquesta). A més, per què l’economia de Roine-Alps no es va veure tan afectada per la pandèmia? Aquestes són qüestions que haurien d’alertar-nos respecte al nostre model de PIB. Per si algun govern regional els diu que és mentida, trobaran les dades aquí.
Catalunya té una productivitat pèssima i en perd cada dia que passa
I ara una de bona. Vet aquí el rànquing de les 10 regions europees que han perdut més productivitat el 2020.
Com que, potser, algun governant els dirà que és mentida, poden trobar les dades i el gràfic anterior a Eurostat, concretament aquí.
Fins aquí alguns aclariments sobre qui diu la veritat i qui intenta que es diguin mentides per l’ancestral mètode d’amagar la informació. La setmana vinent analitzarem alguns dels comentaris que fa el document publicat pel Cercle. No se’ls pot acusar de poc delicats. Han expressat de manera prudent, subtil i educada el que jo els explicaré la setmana vinent pel broc gros.
Mentre, però, els deixo amb una endevinalla. De quina metàstasi econòmica pateixen les deu regions que lideren la reducció de la productivitat a la Unió Europea? Pista: comença per la lletra “T”