Carlo M. Cipolla (1922-2000) és un historiador econòmic italià amb una sòlida carrera acadèmica que va iniciar estudiant a Pavia, la Sorbona i la London School of Economics i que el va portar a exercir a diferents universitats italianes per finalment merèixer una càtedra a Berkeley. Va escriure molt i bé, però per allò que serà recordat és per un text molt breu que va publicar el 1988: “Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana”. Deliciós i indispensable.
Diu Cipolla que tots els éssers humans es poden classificar en una d’aquestes quatre categories fonamentals: els incauts, els intel·ligents, els malvats i els estúpids.
Els incauts. Segur que recordem alguna ocasió en que una persona ha fet una acció (ha de ser ella qui la inicia), que ha tingut com a resultat una pèrdua per a ella i un guany per a nosaltres. Hem entrat en contacte amb un incaut.
Els intel·ligents. De la mateixa manera, ens venen a la memòria vegades en que un individu fa una acció de la que ambdues parts en vàrem treure un profit: es tractava d’una persona intel·ligent.
Els malvats. Tots nosaltres recordem vegades en que, malauradament, hem estat en relació amb un individu que ha aconseguit un guany provocant-nos una pèrdua a nosaltres: ens trobem davant d’un malvat.
Els estúpids. La nostra vida està farcida de vegades en que patim pèrdues de diners, temps, energia, tranquil·litat i bon humor per culpa de les accions d’alguna absurda criatura a qui, en els moments més impensables i inconvenients, se li acut provocar-nos mals, frustracions i dificultats sense que ella vagi a guanyar-hi ben res. Ningú sap, entén o pot explicar perquè aquesta absurda criatura fa el que fa. En realitat no existeix explicació, o millor dit, només hi ha una explicació: la persona en qüestió és estúpida. La majoria de les persones estúpides son fonamentalment i fermament estúpides, en altres paraules, insisteixen amb perseverança en provocar mals o pèrdues a d’altres persones sense obtenir-ne cap guany per a elles mateixes. Però encara n’hi ha més: existeixen persones que amb les seves increïbles accions, no només fan mal a d’altres persones, sinó també a elles mateixes. Aquestes persones pertanyen al gènere dels super-estúpids.
Carlo M. Cipolla afirma que els estúpids no només existeixen, sinó que formen un grup real més poderós que qualsevol gran organització que puguem imaginar, des de la màfia fins a la ONU passant pel Club Bilderberg. Els estúpids són un grup no organitzat, que funciona sense lleis ni reglaments, que no té caps, líders ni estatuts, però aconsegueix igualment un increïble efecte coordinat. Al seu text Cipolla analitza la distribució de la freqüència, la probabilitat que tenim de topar amb un estúpid, i també la relació existent entre estupidesa i poder. Si bé és cert que hi ha factors genètics que afavoreixen que els fills d’un estúpid també siguin estúpids, afirma Cipolla que hi ha un inquietant alt percentatge d’estúpids entre les persones que ocupen càrrecs de poder. Per tot això Cipolla es va dedicar a estudiar-los i va arribar a unes conclusions que va sintetitzar en les seves meravelloses i agudes “Lleis fonamentals de l’estupidesa humana”.
Carlo M. Cipolla afirma que els estúpids no només existeixen, sinó que formen un grup real més poderós que qualsevol gran organització que puguem imaginar, des de la màfia fins a la ONU passant pel Club Bilderberg
Primera Llei Fonamental: Sempre i de manera inevitable cadascun de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids que circulen pel món.
Segona Llei Fonamental: La probabilitat que una persona determinada sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la mateixa persona.
Tercera Llei Fonamental: Una persona estúpida és una persona que fa mal a una altra o a un grup de persones sense obtenir, a la vegada, cap profit per ell mateix, o fins i tot, obtenint-ne un perjudici.
Quarta Llei Fonamental: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids obliden constantment que en qualsevol moment i lloc, i sota qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids esdevé de manera infal·lible un error que s’acaba pagant car.
Cinquena Llei Fonamental: La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat.
Davant un individu estúpid sempre estem desarmats. Donat que les accions d’una persona estúpida no s’ajusten a cap regla racional, el resultat és que el seu atac sempre ens agafa per sorpresa. Fins i tot quan tenim constància de l’atac no som capaços d’organitzar una defensa racional, perquè l’atac no té cap estructura racional.
Així que ves amb compte, hi ha molts estúpids al teu voltant. Potser ara entens més algunes coses que passen.