Com és ara el mercat immobiliari

Estic segura que l'input més important del mercat immobiliari del 2016 ha estat el creixement importantíssim de la venda d'habitatges d'obra nova; aquest mercat ha estat molt bo a Barcelona ciutat i a tota l'àrea compresa entre el riu Llobregat i el Besòs, al qual caldria afegir la zona de Viladecans-Gavà i segurament Sitges. És el que diríem la primera corona de Barcelona.

És veritat que hi havia molta demanda retinguda, però també ho és que hem afegit nous compradors als quals els resulta difícil trobar mercat de lloguer, així com petits inversionistes que tornen a decidir-se pel sector immobiliari davant el poc o nul rendiment dels dipòsits bancaris.

Precisament aquest gran increment de les vendes pot portar que, tots plegats, perdem el sentit de contenció tant en preus com en oferta que hem tingut fins ara. Crec que no ho hem de fer, cal continuar sent mesurats. Hi ha dos factors que cal tenir en compte, un són els sous que pugen però poc; l'altre, la demografia, molt estancada. No vol dir que no apugin els preus, pujaran, tan sols vull dir que no ens passem, ja que el mercat té unes barreres en preus absoluts molt marcades i quan les traspasses, no vens, en tenim més d'una experiència recent.

El segon input important és el mercat de lloguer: fa ja mesos que els mitjans en parlen sense parar i és un gran problema de difícil solució. No hi ha habitatge de lloguer per moltíssimes raons: una de molt important és que gran quantitat d'habitatges s'han destinat al lloguer turístic; una altra de les raons és que hi ha menys rotació que abans, pel que queden menys pisos lliures i una altra raó és que hi ha menys persones que compren i, en conseqüència, més persones que lloguen.

Quin és el resultat? Que els preus pugen i costa molt trobar pisos al mercat, el mateix problema que tenen totes les grans ciutats europees. Segurament, quan busquem lloguer, ens haurem d'acostumar a elevar la vista i entendre que Barcelona és ja tota l'àrea metropolitana. Perquè hi ha solucions, segur; no és fàcil per cal posar imaginació i, sobretot, donar molta seguretat jurídica. Estic segura que es poden fer actuacions públic–privades però, és clar, amb garanties.

Un tercer input és la manca d'habitatges de segona mà en venda. Hi ha molt pocs en comercialització i moltíssimes comercialitzadores, segurament d'aquí a un parell d'anys hi haurà més perquè s'entregaran promocions i qui hagi adquirit un habitatge de millora posarà al mercat el que ocupa en l'actualitat.

Per últim, en relació a les previsions per aquest 2017, ho podríem resumir en més activitat i que la demanda creix, tan sols cal veure que ja hi ha més grues, el que vol dir noves promocions. Hi ha més facilitat per obtenir crèdit i molta més confiança i aquest és un tema cabdal, la confiança, i un detall important a remarcar és que hi ha molta més presència en positiu del sector immobiliari als mitjans de comunicació.
Avui et destaquem
El més llegit