Sobre les condicions laborals dels espies que fan servir Pegasus

Se n’ha parlat poc de l’estructura organitzativa que deu ser necessària per aprofitar un programa informàtic tan car com Pegasus, i de com deuen ser les condicions laborals de les persones que hi treballen. Són espies i la seva activitat és secreta, així que tot aquest article és només una especulació.

Farem l’exercici a partir d’intentar descriure les diferents tasques que aquest equip haurà d’assumir. Si en fem una anàlisi seqüencial, la primera tasca és aconseguir enganyar a l’usuari del telèfon per tal que es deixi instal·lar el programa pirata al seu dispositiu. Això demana una investigació de la víctima, dels seus interessos o activitats, i idear un missatge concret que rebut en un moment també concret el pot fer caure en la trampa de per exemple fer clic a un enllaç. Simular unes targes d’embarcament per un vol a Brussel·les en persones que estan a punt de visitar Waterloo, o simular un problema fiscal amb una empresa de la qual la víctima n’és titular... aquesta activitat no la pot fer un becari en torn de tarda, sinó que és una tasca delicada que demana una certa capacitat d’investigar les víctimes. Si això ho has de fer en desenes de persones, potser centenars, durant mesos i potser anys, segurament ho acabaras confiant a un equip d’especialistes. Un parell o tres persones que es dediquen a aquestes coses.

Un cop ja tenim el programa espia dins el terminal de la víctima, la següent activitat és prendre el control del dispositiu i decidir què hi volem fer. Ens copiem tots els seus whatsapps?, o millor entrem als mails?, fem un repàs als telegrams, signals i instagrams?, tafanegem una mica a les fotos i els vídeos?. Cal ser ràpid i diligent, i després intentar marxar d’aquell equip sense deixar cap rastre de que hi ha estat. Ja s’ha vist que això no és senzill, i que per exemple els de Citizen Lab han trobat indicis d’aquesta activitat en els telèfons iPhone. Si hem de dur a terme aquesta activitat a centenars de telèfons tornem a estar igual que en el cas anterior, necessitarem un equip d’especialistes, tres o quatre persones i no pas una de sola, perquè ja us podeu anar fent a la idea que cal organitzar torns de matí, tarda i nit, cobrir caps de setmana i vacances...

Així doncs tenim un primer equip que ha ideat un engany perquè la nostra víctima piqui i es deixi instal·lar un software maligne, i després hi ha un segon equip que potineja el dispositiu de la víctima i n’extreu determinada informació. Gigas de dades si és el President d’Espanya, alguns Megas si és una ministra. Aquí entra el tercer equip, l’equip que ha de processar tota la informació obtinguda. Però, us imagineu que us fessin llegir tots els missatges, mails i comunicacions que vosaltres mateixos heu enviat i rebut al llarg d’un sol dia?. Necessitaríeu hores per llegir tot un poti-poti de coses on hi ha des de converses amb amics sobre com va el Barça fins a assumptes d’intendència familiar , paraules d’amor a la persona que estimes, logística sobre un viatge que faràs més endavant, un munt d’avorrits missatges de feina i potser alguna referència a un tema, per fi, que interessa als espies. Doncs ara imagineu haver de processar tot aquest batibull d’informació no d’un dia, sinó per exemple de tot un any de la víctima, i imagineu que no esteu espiant una persona sinó un centenar. Aquí ja cal un equip més nombrós dedicat a l’anàlisi de la informació, utilitzant segurament sistemes d’intel·ligència artificial. Imagineu milers d’arxius, fotos i missatges, i tot un esforç per poder capbussar-s’hi buscant informació rellevant sobre el que sigui que ens interessa. Cal lligar una conversa entre dos persones amb altres converses amb altres persones, creuar coses dites en una trucada amb fotos d’una reunió o moviments bancaris. És molt complex i difícil. Milers de converses de centenars de persones en diferents idiomes. És com aquelles pel·lícules en que els investigadors recuperen documents que han passat per una destructora de paper i es dediquen a anar enganxant trossets fins poder tornar a llegir una carta. Aquí ja no és un equip de 4 o 5, aquí potser ja calen 10 o 15 persones. Penseu que són centenars de víctimes.

Ara sembla que espien a tothom, però no tothom pot espiar

Passem ja al quart equip. El que elabora els informes, les conclusions, amb tot el que ha anat trobant l’anterior equip que analitza la informació. Són els que redacten i van a parlar amb els seus caps per donar explicacions dels avenços i del que han trobat. Són els que assumeixen la responsabilitat de les conclusions que presenten. I encara hi hauria un cinquè equip, que seria el d’administració. El que lloga locals, paga nòmines, fa la paperassa legal per aconseguir els diners i pagar les llicències del programa Pegasus a l’empresa israeliana NSO, vigila que hi hagi fonts d’aigua potable a disposició dels empleats i avisa a manteniment quan un lavabo s’embossa. També hi deu haver una persona responsable de recursos humans, que s’en cuida dels processos de selecció de personal, paga nòmines, gestiona baixes, acomiada als que no serveixen, comprova que tothom signa els compromisos de confidencialitat, paga dietes de viatges...

Disseny d’accions d’engany, obtenció de les dades, anàlisi de la informació, elaboració de informes i conclusions, resoldre temes administratius... espiar centenars de persones durant anys demana organitzar un equip humà que en seguida poden ser 20 o 30 persones, o ves a saber. Caldrà organitzar els torns i les vacances, hi haurà dies que un d’aquests treballadors trucarà dient que no es troba bé i no pot anar a la feina, companys de feina que s’enamoren i van a viure junts, altres que no es suporten i es barallen, uns que demanen un augment de sou i altres que reivindiquen més teletreball. Segur que fan sopars de Nadal. Potser fins i tot tenen enllaç sindical. Al llarg dels anys segur que hi ha altes i baixes, promocions i ascensos. I a més a més, tot aquest equip es relaciona amb terceres persones com ara el fabricant del programa Pegasus, que potser fins i tot va  enviar gent per fer cursets de formació, però també proveïdors d’altres programes com ara els que deuen necessitar per analitzar tanta informació. També deuen tenir servidors informàtics on emmagatzemar tants i tants Gigas de dades robats a les víctimes, i algú en deu estar fent còpies de seguretat i tasques de manteniment.

Espiar centenars de persones durant anys no està a l’abast de dos amics fent hores extra amagats a un soterrani. Cal una estructura organitzativa, comprar taules, cadires i ordinadors, administrar recursos i un pressupost, crear i desenvolupar un equip professional, signar contractes i administrar relacions amb tercers. Ara sembla que espien a tothom, però no tothom pot espiar. El pressupost i l’estructura necessària no està a l’abast de tothom. Espien les èlits.