No us espanteu. No estic posant en dubte el valor del saber, del llegir o del conèixer, però, sovint, saber molt d'alguna cosa i, sobretot, haver treballat durant molts anys ens pot impossibilitar poder innovar. Tradicionalment, s'ha entès que el coneixement és la base sobre la qual construïm qualsevol nova descoberta. Però al món accelerat de la innovació actual, aquesta premissa no està tan clara. Per innovar necessitem pensament divergent, i aquest profund coneixement d'alguna cosa ens pot crear barreres invisibles a obrir la nostra ment a coses noves.
La història ens mostra que sovint són les persones que venen de fora d'un sector les que generen els canvis més radicals, més nous, més inesperats. Isaac Asimov plantejava que la frase més excitant en ciència, la que precedeix un nou descobriment, no és Eureka, sinó Això és curiós... Aquesta observació posa en relleu la importància de la curiositat i la capacitat de ser sorprès. Perquè, efectivament, innovar es qüestionarà si el que fem és el millor que podem fer, de mirar els nostres processos amb altres ulls, de preguntar-nos per què sempre ho hem fet així.
Per innovar necessitem mirar cap a fora, i ja no als nostres competidors o al nostre sector, sinó a tendències socials, culturals, hàbits de consum, tecnologies emergents... I, aleshores, com podem equilibrar coneixement i innovació?
"Isaac Asimov plantejava que la frase més excitant en ciència no és 'Eureka', sinó 'Això és curiós...'"
La resposta pot ser desenvolupar l'habilitat per desaprendre i tornar a aprendre, reestructurant el nostre coneixement d'acord amb la nova informació. És la valuosa capacitat de mantenir una ment tan oberta com un principiant, com un aprenent. Un concepte conegut al budisme zen com Shoshin.
Al món de la innovació, cal valorar tant la saviesa de l'expert com la ignorància del novell, ja que totes dues tenen el potencial de mostrar-nos nous camins no obvis des d'una perspectiva de coneixement profund. Per descomptat, no hem de subestimar el poder de la col·laboració interdisciplinària. La convergència de diferents camps de coneixement pot ser el gresol per a la innovació. Deia Steve Jobs que “la innovació resideix en la intersecció de les arts i les ciències”. No hi ha res més ric (i difícil alhora) que barrejar diferents àrees de coneixement, perquè amb això trenquem àrees de pensament i creem noves connexions inesperades.
Gran exemple d'innovador holístic va ser Leonardo da Vinci, un dels grans mestres del Renaixement, i famós en diverses disciplines: pintor, escultor, arquitecte, enginyer i científic. El seu amor profund pel coneixement i la investigació van ser la clau de la seva obra i el van convertir en un dels grans inventors del segle XV.
El repte de tot això rau en com eduquem i cultivem ments que puguin flexibilitzar-se entre l'expert i el principiant, el coneixement i la curiositat, la tradició i la disrupció. Al meu entendre, la clau no està en la quantitat de coneixement que posseïm, sinó en com triem utilitzar-lo, connectar-lo (importantíssim) i reinterpretar-lo constantment.
"Quan som nens, ens sorprenem per tot, preguntem sense parar i la nostra curiositat és infinita"
Quan som nens, ens sorprenem per tot, preguntem sense parar i la nostra curiositat és infinita. Però és el mateix sistema educatiu (per fi en aquests darrers temps qüestionat) el que ens va “matant” aquesta curiositat i ja gairebé l'hem perdut completament en entrar a la vida adulta. Encara més, fins i tot llavors preguntar està mal vist, ja que posa en relleu que no sabem de tot, o almenys que no sabem prou.
En resum, el coneixement i la innovació mantenen un ball del qual cal aprendre els passos, el ritme i la cadència... Mentre que el coneixement pot actuar com una àncora, fixant les nostres percepcions a allò conegut, també ha d'actuar com un trampolí des del qual podem saltar cap a la innovació. Hem d'aprendre a mantenir aquest equilibri, per assegurar-nos que les nostres ments continuïn sent el terreny fèrtil on les noves idees poden germinar i créixer.
En paraules de George Bernard Shaw: "La raonable adaptació de l'home a aquest món és el senyal d'un fracàs immediat". La innovació requereix un cert grau d'irracionalitat, la voluntat de qüestionar allò que es dona per fet i explorar allò que podria ser. És en aquest espai on la saviesa i la bogeria es troben, on la veritable innovació cobra vida. I per això, hem de ser capaços de gestionar el nostre coneixement perquè no sigui un enemic de la innovació, sinó el millor aliat.