En el darrer article La Confiança. Convertir-se en Líder parlàvem del significat de ser líder. Parafrasejant a John Quincey Adams, “si els teus actes inspiren a uns altres a somiar més, a aprendre més, a fer més i a ser més, ets un líder". Durant els propers articles, anirem desgranant alguns dels ingredients d'aquest lideratge necessàriament inspirador, transformacional i disruptiu. Imperatiu en els temps que estem vivint, on les empreses que vulguin continuar sent sostenibles, hauran d'oferir al mercat propostes renovades que no només satisfacin els accionistes, sinó que també assumeixin la responsabilitat social de contribuir a la societat on impacta.
Comencem amb l'ingredient bàsic, la confiança. Des de la meva experiència, és el catalitzador del treball en equip i el fonament de les organitzacions que aprenen. Un líder autèntic és coherent i íntegre. Per aquest motiu, sempre diem que el lideratge comença per un mateix. Per això és important l'autoconeixement. I és just des d'aquí des d’on comença a prendre forma la paraula confiança.
Com a líders, hem de ser capaços de crear ponts de comunicació i espais segurs on les persones puguin entrar a apassionats debats sense por. Debats que es generen a favor de la millor solució en termes d’impacte econòmic, social i empresarial. Patrick Lencioni defineix la confiança com “la seguretat que tenen els membres de l'equip sobre que les intencions dels seus companys són bones i que no hi ha raó per ser ni protector ni cautelós al si de l'equip”.
Essencialment, els membres de l'equip han de sentir-se còmodes sent vulnerables els uns amb els altres. Entenent la vulnerabilitat com a debilitats, deficiències de coneixement o d’habilitat, errors, peticions d'ajuda o malapteses en les relacions personals. Aconseguir aquest tipus de confiança no és fàcil. Hem estat educats per competir i protegir la nostra reputació. Biològicament a més, el nostre cervell tracta de mantenir-nos fora de perill costi el que costi, d'aquí la nostra inèrcia i resistència al canvi.
Confiança = (Credibilitat + Confiabilitat + Intimitat) / Interès Propi
Quan parlem de confiança cal distingir entre la confiança competencial i la relacional. La primera és la que fa referència al coneixement, l'habilitat i l'actitud que té una persona en relació amb una tasca. La confiança històrica, basada en les vivències compartides amb la persona. La segona, la confiança relacional, va ser definida per David Master, Charles H. Green i Robert M. Galford, al seu llibre The Trusted Advisor, amb aquesta fórmula: Confiança = (Credibilitat + Confiabilitat + Intimitat) / Interès Propi.
On la credibilitat està relacionada amb el nostre coneixement i la nostra habilitat de comunicació per transmetre aquest coneixement amb seguretat. Quan escoltem de manera activa i sabem de què parlem.
Fiabilitat té a veure amb complir allò que diem. És la coherència entre fer el que dic i dir allò que realment penso.
Intimitat és respectar l'altre i no parlar del que ens ha compartit de manera confidencial.
I finalment, l'interès propi, factor que divideix. Té a veure amb on posa el focus la persona. Si ho fa en els seus propis interessos o en el bé de l’altre i de l’equip.
Amb confiança, les potencialitats i possibilitats creixen de manera exponencial. La confiança és el primer pas per crear equip, per influir de manera significativa i positiva al nostre entorn.