Aquests pròxims anys Catalunya, i d’igual manera la resta d’Europa, encetarà un debat necessari sobre el model de suports i serveis per a la gent gran.
És manifestament sabut que avui en dia el continent europeu i els països econòmicament avançats veuen com la població envelleix a passes engegantides per l’arribada a la longevitat dels “baby-boomers” (aquesta generació que va néixer entre 1957 i fins a 1977), pel perllongament de l’esperança de vida i l’augment de les persones que arriben a edats de sobreenvelliment (els majors de 85 anys), i per la destacada i preocupant davallada de la taxa de natalitat (segons les darreres dades de l’Idescat, Catalunya registra una taxa de fecunditat entorn dels 1,2 fills per dona, essent els 32 anys l'edat mitjana en què es té el primer fill).
L’envelliment té vastes implicacions en múltiples aspectes de la vida quotidiana, inclosos la salut, l’habitatge, la mobilitat, el lleure, la comunicació i les relacions personals i socials. I és precisament en aquest sentit que la irrupció tecnològica, indefugible, ha de ser vista no com una amenaça sinó com la gran oportunitat per a millorar la salut i el benestar personal de les persones ancianes.
Com a societat afrontem el gran repte de repensar i treballar en favor de l’envelliment actiu. Cal impulsar de forma clara i decidida accions que generin un impacte positiu en la vida d’aquestes persones, eines i actuacions que els permeti dur una vida de manera autònoma, continuar des de la normalitat la seva activitat social i anar escurçant moltes barreres cognitives, motrius i emocionals al llarg d’aquest procés de senectut.
"La irrupció tecnològica, indefugible, ha de ser vista no com una amenaça sinó com la gran oportunitat per a millorar la salut i el benestar personal de les persones ancianes"
I ara ve quan molts de vosaltres us preguntareu del perquè, altra vegada, de la meva insistència en aquesta reflexió. Probablement tots recordareu, en particular pel notori impacte mediàtic en la majoria dels mitjans i en les principals xarxes socials, l’anunciada compra a finals d’aquest 2023 de mil assistents robòtics intel·ligents (ARI) per part de la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. En poques paraules, cinc milions i mig d'euros dels fons Next Generation per a donar suport a les persones grans que avui viuen soles.
Els diferents estudis realitzats fins a la data posen de manifest que més del 90% de les persones grans desitgen envellir a casa seva tant de temps com sigui possible, més enllà d’anar a una residència o a casa d’alguns dels familiars, i instruments com l’ARI poden propiciar aquesta tasca, tot coordinant-se amb serveis específics ja existents com el Servei d’Atenció a Domicili (SAD) o el Servei de Teleassistència Municipal, entre d’altres.
Com era d’esperar, la notícia no va deixar indiferent ningú. El sindicat de cuidadores professionals s’hi va rebel·lar massivament en contra, denunciant que es tractava d’una mesura pensada per a “desplaçar-les” i no pas per a millorar les seves condicions laborals. I les xarxes es van inflamar amb tot de comentaris entorn de la polèmica de la "substitució humana" i de l’equívoca gestió dels recursos públics.
La por de perdre llocs de treball sempre es produeix quan s’introdueixen automatismes en les feines o en els cicles productius. La incertesa crea desconfiança i amb els robots succeeix exactament el mateix, és inevitable. Això no obstant, quan la gent en veu els beneficis i comença a ponderar-los, aquests recels inicials es redueixen fins a fer-se pràcticament imperceptibles.
"Més del 90% de les persones grans desitgen envellir a casa seva tant de temps com sigui possible, més enllà d’anar a una residència o a casa d’alguns dels familiars"
Alguns podrien dir que l’ARI fa el mateix que la resta dels assistents virtuals, i en part sí, però el gran plus diferencial de l’ARI és que té cura de la salut i de les persones a qui assisteix i en millora les condicions de vida a partir de la interacció. Són robots ideats per fer companyia a les persones grans i/o dependents i afavorir la comunicació amb el cuidador o familiar en el supòsit que la persona no es trobi bé, fins al punt, si s’escau, de trucar al servei d’emergències mèdiques. A més, l’ARI emet recordatoris constants sobre la medicació o el menjar amb l’objectiu de conèixer l’estat de la persona a la qual presta assistència.
"Sóc un assistent robòtic intel·ligent per a les persones grans; parlo amb ells, em moc amb ells, els faig companyia i estic atent a les seves necessitats per fer-los la vida més fàcil."
Sóc sobradament conscient que la interrelació i l’acompanyament emocional que les persones grans o dependents reben del contacte amb altres éssers humans, no poden ser replicats i suplantats completament per la tecnologia. Però cal, malgrat tot, incorporar-la com a eina de suport, tant per a les persones com per als seus cuidadors. No hi haurà una substitució humana, sinó que es complementarà amb la IA.
Afortunadament, l’ARI és tan sols una de les moltes eines que avui tenim al servei de la gent gran. Els avanços tecnològics han aportat, aporten i aportaran abundants beneficis per a la salut, el benestar i la seguretat de les persones majors i dependents, possibilitant una millor qualitat de vida i, alhora, un major grau d'autonomia. Des de sensors ambientals per a controlar el moviment, les activitats ordinàries i possibles situacions de risc, fins a solucions de connectivitat i comunicació personal que ajudin la persona a comunicar-se i compartir amb familiars i amistats; dispositius portables per a monitorar funcions vitals i paràmetres clínics; aplicacions i eines de suport per a la realització tasques quotidianes, amb alertes i recordatoris; i les aplicacions i plataformes de telemedicina per accedir a serveis mèdics en línia.
"No hi haurà una substitució humana, sinó que es complementarà amb la IA"
Les noves tecnologies estan revolucionant la nostra capacitat per a prevenir, diagnosticar i tractar moltes malalties. Com a societat, tenim el deure i l’obligació de posar la nostra gent gran al centre de tots aquests avenços, perquè el disseny de les solucions tecnològiques responguin, efectivament, a les seves necessitats reals.