En l'economia informada i connectada d'avui dia, les companyies s'han adonat que per continuar en el mapa han de col·laborar i competir alhora. El que descrivim és una nova perspectiva de negoci anomenada co-opetició, que suposa que les companyies dissenyin estratègies de col·laboració-competició que creïn el màxim valor en el mercat a partir de què aquestes capitalitzin sobre les relacions que mantenen amb els seus competidors, proveïdors, clients i complementadors.
D'estratègies de col·laboració entre companyies n'hi ha hagut sempre. Avui dia hem comprovat que per elles soles no són suficients i que, perquè siguin efectives, aquestes estratègies de col·laboració han d'incloure la competició i s'han d'ampliar a la resta d'actors que configuren la cadena de valor del producte o servei.
Si mirem enrere, veurem que les estratègies de col·laboració que moltes companyies havien fet servir entre elles per poder competir contra altres companyies més grans se solien aconseguir a força de sotmetre tots els membres del grup a rígides regles. El resultat de la unió al voltant de regles rígides restava graus de llibertat creativa a cadascun dels membres del grup, fent el grup mediocre en lloc d'excel·lent, i restava flexibilitat i agilitat al grup.
A més, els membres de la unió invertien tot el seu temps i energia en defensar-se de les companyies contra les quals s'havien unit, en lloc d'invertir-lo a pensar en nous escenaris on la presència d'aquestes companyies més grans no fos rellevant; o on directament aquestes companyies no hi fossin.
Avui dia, algunes companyies ja s'han adonat que la clau de la supervivència i de la competitivitat de les empreses -i la clau de la supervivència del mercat que les necessita-, rau, no pas en protegir-se col·laborativament dels perills "estàtics" representats per les companyies més grans, sinó en crear co-opetitivament oportunitats dinàmiques que facin que la mida de les companyies no sigui rellevant.
Per aprendre com crear co-opetitivament oportunitats dinàmiques, abans hem d'entendre en què es diferencia la competició inclosa dins la co-opetició de la competició tal com la solem entendre. En el cas de la competició inclosa dins la co-opetició, i prenent el supòsit de competir per un pastís, no es tractaria de veure qui de tots els competidors s'emporta el pastís, generant per tant un guanyador i uns perdedors, sinó de veure com entre tots podem estimular-nos competitivament per crear més d'un pastís; i després ja veurem com ens el repartim.
Com podem veure, en el cas de la co-opetició l'èmfasi està posat en la competició estimulant per trobar el com creatiu i no pas en el repartiment. El repartiment passa a segon terme des del moment en què tenim clar que, de pastís, n'hi haurà per a tots i de sobra. Com tots sabem, els millors cavalls perden quan competeixen contra els menys preparats i guanyen quan competeixen contra els millors. És per això que no podem matar els nostres competidors ni alienar i menystenir els nostres clients com hem anat fent durant tants anys.
Pel que fa als clients, no tan sols no hem de matar-los ni alienar-los sinó que els hem de demanar que, donada la seva força com al mercat propositiu en què s'han transformat gràcies a la tecnologia, ens proposin contínuament nous reptes; per més incòmodes que aquests ens resultin en un entorn que encara valora només els paràmetres purament empresarials com el ROI i oblida el retorn social i mediambiental (SROI) que cada vegada és més necessari per a la supervivència global.
Es tracta que tots fem, individus i empreses, un compromís personal per a co-opetir per la mateixa superació i la millora de la societat. Es tracta que fem un compromís amb la co-opetició com a manera d'aconseguir un creixement per a les nostres empreses que contribueixi a un creixement intel·ligent (basat en la recerca i la innovació -i no pas en l'especulació-), inclusiu i sostenible.
Aquestes són algunes preguntes que com a empresa ens poden servir per a dissenyar una bona estratègia de co-opetició que ens doni el màxim retorn financer (ROI) lligat a donar també el màxim retorn social i mediambiental (SROI) que de ben segur ens exigiran les persones que són els nostres clients:
• Qui són els jugadors a la nostra xarxa i com poden col·laborar per maximitzar-ne el valor?
• Quines relacions són complementàries en naturalesa, és a dir, quines companyies poden afegir valor als nostres productes i serveis?
• Quines companyies són competidores, i malgrat tot, podem trobar maneres de generar benefici mutu?
• Què hauríem de fer per augmentar les relacions amb els clients i els proveïdors?
• Què hauríem de fer per millorar el benestar de la societat i assegurar la perdurabilitat del planeta?
D'estratègies de col·laboració entre companyies n'hi ha hagut sempre. Avui dia hem comprovat que per elles soles no són suficients i que, perquè siguin efectives, aquestes estratègies de col·laboració han d'incloure la competició i s'han d'ampliar a la resta d'actors que configuren la cadena de valor del producte o servei.
Si mirem enrere, veurem que les estratègies de col·laboració que moltes companyies havien fet servir entre elles per poder competir contra altres companyies més grans se solien aconseguir a força de sotmetre tots els membres del grup a rígides regles. El resultat de la unió al voltant de regles rígides restava graus de llibertat creativa a cadascun dels membres del grup, fent el grup mediocre en lloc d'excel·lent, i restava flexibilitat i agilitat al grup.
A més, els membres de la unió invertien tot el seu temps i energia en defensar-se de les companyies contra les quals s'havien unit, en lloc d'invertir-lo a pensar en nous escenaris on la presència d'aquestes companyies més grans no fos rellevant; o on directament aquestes companyies no hi fossin.
Avui dia, algunes companyies ja s'han adonat que la clau de la supervivència i de la competitivitat de les empreses -i la clau de la supervivència del mercat que les necessita-, rau, no pas en protegir-se col·laborativament dels perills "estàtics" representats per les companyies més grans, sinó en crear co-opetitivament oportunitats dinàmiques que facin que la mida de les companyies no sigui rellevant.
Per aprendre com crear co-opetitivament oportunitats dinàmiques, abans hem d'entendre en què es diferencia la competició inclosa dins la co-opetició de la competició tal com la solem entendre. En el cas de la competició inclosa dins la co-opetició, i prenent el supòsit de competir per un pastís, no es tractaria de veure qui de tots els competidors s'emporta el pastís, generant per tant un guanyador i uns perdedors, sinó de veure com entre tots podem estimular-nos competitivament per crear més d'un pastís; i després ja veurem com ens el repartim.
Com podem veure, en el cas de la co-opetició l'èmfasi està posat en la competició estimulant per trobar el com creatiu i no pas en el repartiment. El repartiment passa a segon terme des del moment en què tenim clar que, de pastís, n'hi haurà per a tots i de sobra. Com tots sabem, els millors cavalls perden quan competeixen contra els menys preparats i guanyen quan competeixen contra els millors. És per això que no podem matar els nostres competidors ni alienar i menystenir els nostres clients com hem anat fent durant tants anys.
Pel que fa als clients, no tan sols no hem de matar-los ni alienar-los sinó que els hem de demanar que, donada la seva força com al mercat propositiu en què s'han transformat gràcies a la tecnologia, ens proposin contínuament nous reptes; per més incòmodes que aquests ens resultin en un entorn que encara valora només els paràmetres purament empresarials com el ROI i oblida el retorn social i mediambiental (SROI) que cada vegada és més necessari per a la supervivència global.
Es tracta que tots fem, individus i empreses, un compromís personal per a co-opetir per la mateixa superació i la millora de la societat. Es tracta que fem un compromís amb la co-opetició com a manera d'aconseguir un creixement per a les nostres empreses que contribueixi a un creixement intel·ligent (basat en la recerca i la innovació -i no pas en l'especulació-), inclusiu i sostenible.
Aquestes són algunes preguntes que com a empresa ens poden servir per a dissenyar una bona estratègia de co-opetició que ens doni el màxim retorn financer (ROI) lligat a donar també el màxim retorn social i mediambiental (SROI) que de ben segur ens exigiran les persones que són els nostres clients:
• Qui són els jugadors a la nostra xarxa i com poden col·laborar per maximitzar-ne el valor?
• Quines relacions són complementàries en naturalesa, és a dir, quines companyies poden afegir valor als nostres productes i serveis?
• Quines companyies són competidores, i malgrat tot, podem trobar maneres de generar benefici mutu?
• Què hauríem de fer per augmentar les relacions amb els clients i els proveïdors?
• Què hauríem de fer per millorar el benestar de la societat i assegurar la perdurabilitat del planeta?
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.