Davant dels morts per la COVID-19 pot semblar obscè pensar en l'economia. Però després de l'emergència sanitària vindrà l'econòmica. Les mesures aprovades pels que varen encoratjar les manifestacions del 8M, és a dir el Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias (el que va dir el 4/11/19 que "Espanya no és una república bananera que depèn de què un "señorito" vagi donant coses" en relació a Amancio Ortega), de suport a les empreses, que en molts casos tenen zero euros d'ingressos del 16/3, es poden resumir en avals per demanar crèdits amb els quals poder continuar pagant els impostos i cotitzacions socials (per les pimes es dóna un ajornament de fins a 30.000 euros durant 6 mesos), permís retribuït pels treballadors amb càrrec a l'empresa i encariment dels ajornaments. Ah si, i uns ERTOs que finalitzen automàticament el mateix dia que l'Estat d'alarma. Els remeis poden ser pitjors que la malaltia. No hi ha liquiditat i si pèrdues; l'endeutament no és solució. A més, per obtenir els crèdits bancaris s'ha de seguir un procediment; quan hagués sigut molt ràpid i eficaç ajornar durant dos anys, sense interessos i amb sis mesos de carència el pagament de l'IVA i càrregues socials del primer trimestre.
"Davant dels morts per la COVID-19, pot semblar obscè pensar en l'economia. Però després de l'emergència sanitària vindrà l'econòmica"
La Xina només va parar una part del país, aquí s'ha acabat imposant la teoria del MHP Torra (que va encoratjar la concentració del 28/2) i hem sobreraccionat tancant gairebé tot. A la Gran Recessió vàrem passar de 100 a 50; ara la majoria de les empreses han caigut a pràcticament 0. La crisi pot ser pitjor que l'anterior. Quan finalitzi l'alarma serà necessari un pla de xoc per reactivar el consum, en definitiva l'estat haurà de gastar com mai el que farà augmentar el deute públic que acabarà monitoritzant-se, el que potser crearà inflació. I s'haurà de pagar la factura de tot això abans o després (en bona part les generacions futures, és a dir els nostres fills). La tècnica que se seguirà és la de Jean Baptiste Colbert (1619-83) que va dir que "cobrar impostos és un art, s'ha de plomar l'oca de forma que es pugui obtenir el màxim de plomes amb el mínim de xiscles".
D'avant de tot això els empresaris, un cop assegurada la salut de les persones, han de transmetre confiança comunicant, prestar atenció a la liquiditat gestionant la tresoreria, recuperar rendibilitat reduint despeses i amb creativitat un pla de xoc comercial, i preveure els escenaris i plans d'acció a llarg termini. En el cas de les empreses familiars potser és important implicar en les decisions a llarg termini a la següent generació propietària.
"Que desapareguin llocs de treball és dolent, que desapareguin empreses pitjor perquè tornar-les a crear costa molt, i no sempre és possible"
Que desapareguin llocs de treball és dolent, que desapareguin empreses pitjor perquè tornar-les a crear costa molt, i no sempre és possible. Que Deus ens agafi ben confessats i amb bons advocats laborals i mercantils. Com diu el vídeo de l'organització "ciudadano del mundo soy": "ser empresario no es para cualquiera".