Dames a la política

Des que a finals del segle XIX, rellevants intel·lectuals catalanes com Carme Karr i Dolors Montserdà, iniciaren el moviment feminista a l'Estat, reclamant formació per a la dona i igualtat de drets i deures, fins a l'entrada com a diputades a les Corts, de Clara Campoamor i Victòria Kent, i l'aprovació, a la Constitució de 1931,del vot femení, varen passar molts anys.

La primera política que va accedir a una cartera ministerial va ser l'anarquista Frederica Montseny, Ministra de Sanitat i Assistència Pública, en plena guerra incivil. Van transcórrer 45 anys, plens de tristor i penúries, fins que la segona dona va accedir a dirigir un ministeri: Soledad Becerril, Ministra de Cultura del govern d'UCD, presidit per Leopoldo Calvo-Sotelo, el 1981.

En aquest llarg i dificultós historial de l'accés de les dones a gaudir i utilitzar tots els mateixos drets i obligacions que els homes, és de gran interès observar que, elecció rere elecció, ha acabat amb la incorporació de la dona a les llistes electorals i llocs de la màxima responsabilitat política, com la cirereta que corona i dóna color al pastís.

Avui, a casa nostra, són dones la Presidenta del Parlament, la Vicepresidenta del govern, la candidata més votada a l'alcaldia de Barcelona, però també les caps de llista de tres dels quatre primers partits de Sant Cugat, repeteixen mandat les alcaldesses de poblacions tan rellevants com l'Hospitalet, Sta. Coloma o Sant Cugat del Vallès, entre d'altres. I a Madrid, tres de les quatre llistes més votades les encapçalen dones. Sens dubte res a veure amb les candidatures de les primeres eleccions municipals de la nova democràcia de 1979, en què les dones brillaven per la seva absència.

Malgrat les reiterades informacions macroeconòmiques que indiquen l'inici de la millora de l'esdevenidor econòmic i social del nostre país, la realitat del dia a dia ens fa aplès, segons les dades que acaba de publicar l'INE (Instituto Nacional de Estadística), que les hores de dedicació mitjana de les dones a activitats de la llar és, aproximadament, el doble que els homes; el percentatge de dones en càrrecs executius dels diferents partits és del 34%, hi ha un 36% de diputades i senadores a les Corts, un 43'38% als parlaments autonòmics i un 41% al Parlament europeu. És evident que els avenços en els darrers anys han estat notables, però encara insuficients per aconseguir una representació autènticament proporcional al nombre de dones al país (50'8%), que no sigui establerta per llei, sinó per les mateixes capacitats i dedicacions voluntàries.

És una gran esperança que aquest increment de dames a la política aconsegueixi una millor entesa amb els ciutadans i unes més raonables sensibles i brillants actuacions, en benefici de tots.

Com deia Margaret Thatcher: "En política, si vols que es digui quelcom, demana-ho a un home, si vols que es faci quelcom, demana-li a una dona".
Avui et destaquem
El més llegit