La notícia de la reclamació, per part de la Unió Europea a Apple, de 13.000 milions de dòlars per impostos no pagats a Europa, ha tingut un bon ressò. En primer lloc per l'espectacularitat de la xifra; en segon lloc perquè Apple és una empresa que té, en molts altres aspectes, una molt bona imatge; i en tercer lloc, per la discrepància del Govern d'Irlanda, que és a on havia d'haver-los pagat en la seva major part. Però darrere d'aquests aspectes mediàtics, hi ha tres problemes de fons que no hem de deixar passar, i que ara voldria només enunciar.
Fragmentació fiscal. Mentre a la UE estiguem construint un espai comercial i monetari comú, però mantinguem unes normes fiscals pròpies i sobiranes en els diferents territoris, estem donant totes els avantatges a les grans empreses de tipus multinacional per deslocalitzar les seves inversions i els seus beneficis a una part o l'altra, en funció de les normes i els privilegis que cada Estat els ofereix.
Això és profundament injust, ja que en molts altres aspectes les normes comunitàries són estrictes i el seu compliment s'imposa amb duresa. El mercat i la moneda únics ens obliguen a una forta coordinació, quan no a una unificació, de la legislació fiscal. Globalitzar l'economia, mantenint fragmentada l'autoritat política, és donar als poders econòmics força per sobre les autoritats polítiques. Cada vegada és més clar.
Elusió fiscal. Fa temps que penso que aquests darrers anys els governs dretans dels països més rics han anat modificant les normes fiscals seguint els interessos de les grans empreses i de les grans fortunes, però no ho han fet de forma oberta, sinó deixant voluntàriament escletxes en la legislació que permeten obtenir beneficis sense cometre "frau fiscal". Dic "voluntàriament" perquè no penso que els advocats dels grans despatxos fiscals siguin més llestos que els advocats de l'Estat que fan les normes...
El resultat de tot això és que, quan es descobreixen situacions com la que estem parlant, les empreses poden dir que "no han fet res il·legal". Se'm fa evident la complicitat entre algunes empreses i alguns governs... Hem d'agrair que, malgrat el passat del seu actual President, la Comissió Europea, hagi aixecat aquest cas a Irlanda. Es pot fer una pregunta: Ho hauria fet si en comptes d'Irlanda es tractés de Luxemburg?
Xantatge. Les negociacions entre empreses i governs a l'hora de decidir localitzacions industrials, o seus socials, són contínues i molt lògiques. Les empreses poden aportar inversions, llocs de treball, i ingressos; per això demanen, o exigeixen, ajuts públics o tractes especials. Però ni uns ni altres poden ser exagerats, ni encoberts, ni secrets, ni estar totalment decidits pel govern d'un estat, ja que això posa en marxa un procés de competència i una cursa de concessions i "arreglos" que fan que obtinguin privilegis absolutament fora de les regles de la competència i perjudicials per als ciutadans.
Aquestes situacions es poden llegir més que com una negociació, com un xantatge. Cal fixar unes línies vermelles i una autoritat política superior que les controli.
Fragmentació fiscal. Mentre a la UE estiguem construint un espai comercial i monetari comú, però mantinguem unes normes fiscals pròpies i sobiranes en els diferents territoris, estem donant totes els avantatges a les grans empreses de tipus multinacional per deslocalitzar les seves inversions i els seus beneficis a una part o l'altra, en funció de les normes i els privilegis que cada Estat els ofereix.
Això és profundament injust, ja que en molts altres aspectes les normes comunitàries són estrictes i el seu compliment s'imposa amb duresa. El mercat i la moneda únics ens obliguen a una forta coordinació, quan no a una unificació, de la legislació fiscal. Globalitzar l'economia, mantenint fragmentada l'autoritat política, és donar als poders econòmics força per sobre les autoritats polítiques. Cada vegada és més clar.
Elusió fiscal. Fa temps que penso que aquests darrers anys els governs dretans dels països més rics han anat modificant les normes fiscals seguint els interessos de les grans empreses i de les grans fortunes, però no ho han fet de forma oberta, sinó deixant voluntàriament escletxes en la legislació que permeten obtenir beneficis sense cometre "frau fiscal". Dic "voluntàriament" perquè no penso que els advocats dels grans despatxos fiscals siguin més llestos que els advocats de l'Estat que fan les normes...
El resultat de tot això és que, quan es descobreixen situacions com la que estem parlant, les empreses poden dir que "no han fet res il·legal". Se'm fa evident la complicitat entre algunes empreses i alguns governs... Hem d'agrair que, malgrat el passat del seu actual President, la Comissió Europea, hagi aixecat aquest cas a Irlanda. Es pot fer una pregunta: Ho hauria fet si en comptes d'Irlanda es tractés de Luxemburg?
Xantatge. Les negociacions entre empreses i governs a l'hora de decidir localitzacions industrials, o seus socials, són contínues i molt lògiques. Les empreses poden aportar inversions, llocs de treball, i ingressos; per això demanen, o exigeixen, ajuts públics o tractes especials. Però ni uns ni altres poden ser exagerats, ni encoberts, ni secrets, ni estar totalment decidits pel govern d'un estat, ja que això posa en marxa un procés de competència i una cursa de concessions i "arreglos" que fan que obtinguin privilegis absolutament fora de les regles de la competència i perjudicials per als ciutadans.
Aquestes situacions es poden llegir més que com una negociació, com un xantatge. Cal fixar unes línies vermelles i una autoritat política superior que les controli.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.