John Locke (1632-1704), filòsof i pedagog anglès i un dels pares del Liberalisme, va incorporar a la ciència política el concepte de divisió de poders per a evitar l'abús del poder absolut. Segons la seva proposta d'estructura política explicada als Dos tractats sobre el govern civil (1689), el legislatiu, elegit i nomenat pel poble, constitueix el màxim poder (Assemblea) i ha de respondre a la confiança que el poble li ha dipositat.
El poder executiu ha de realitzar els mandats del legislatiu. No considera el poder judicial com a independent, sinó únicament un aspecte de l'executiu. El seu seguidor, Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu és el que dictamina i crea la teoria de la separació dels tres poders en L'esperit de les lleis (1748), per tal que els poders legislatiu, executiu i judicial no puguin concentrar-se a les mateixes mans, com a garantia per a evitar el nepotisme i la dictadura. "Fugiu del país on un sol exerceix tots els poders: és un país d'esclaus" (Simó Bolívar).
És evident que en els darrers temps s'ha anat difuminant la separació de poders de l'Estat. La majoria absoluta al Parlament, les eleccions de les cúpules judicials per acords polítics i no per qualificació professional, i la tranquil·litat que li dóna al poder executiu l'aplicació del rodet parlamentari per aprovar qualsevol llei que li sembli adient, ha fet que el nostre sistema democràtic hagi perdut les bases liberals de l'equilibri resultant de la separació de poders, tenint tendència a convertir-se en un sistema molt allunyat del que vàrem votar el 1978.
Per donar una data comparativa de la poca importància que, voluntàriament, es dóna a la Justícia, els Pressupostos de l'Estat han adjudicat a aquesta tasca una xifra de 1.475 milions d'euros, per al 2015. Una reducció del 20% en els darrers cinc anys. Com a contrapartida, només en inversió per a la construcció de trens d'alta velocitat el pressupost del 2015 recull la xifra de 3.623 milions d'euros, per continuar fent línies deficitàries d'alta velocitat per anar d'enlloc a enlloc, sense, d'altra banda, realitzar l'arc del mediterrani ferroviari que uneix Algesires amb la frontera amb França, per on es mouen la majoria dels milions de turistes que ens visiten, representa el 50% de la població, el 50% del PIB i mes del 60% de les exportacions d'Espanya.
Aquesta reducció voluntària de la inversió en la Justícia, no incrementant personal ni modernitzant estructures es complementa amb el rècord que els dos primers jutges que es varen atrevir a prendre's seriosament els més grans casos de corrupció del país, demanant presó per a rellevants ciutadans protegits, varen ser immediatament expulsats de la professió.
Ara mateix, el jutge Santiago Vidal, per a fer, fora d'hores de feina, el redactat d'un esborrany de què podria ser una Constitució per a Catalunya, ha estat castigat amb la prohibició d'exercir la seva professió durant tres anys. Haurem d'estar pendents dels designis d'aquesta justícia amb el seu dictamen sobre la trentena de juristes de Madrid (jutges, secretaris i funcionaris d'alt rang) que varen cobrar, segons el diari El País, més de 200.000 euros d'una empresa privada per assessorar sobre millores en nous sistemes informàtics.
Curiosament, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid entén que no és punible doncs representa "una activitat creativa de naturalesa tècnic-jurídica" i no una possible causa d'aplicació del Codi Penal (articles 422 i 424). Sembla que en el cas del jutge Vidal, els seus superiors no han volgut entendre que fer, a casa, l'esborrany d'una possible Constitució, és una autèntica activitat creativa de naturalesa tècnic-jurídica i no un delicte. Esperem que la Justícia es pronunciï i sigui igual per a tothom. Com deia el Papa Pau VI: "Si vols la pau lluita per la Justícia".
El poder executiu ha de realitzar els mandats del legislatiu. No considera el poder judicial com a independent, sinó únicament un aspecte de l'executiu. El seu seguidor, Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu és el que dictamina i crea la teoria de la separació dels tres poders en L'esperit de les lleis (1748), per tal que els poders legislatiu, executiu i judicial no puguin concentrar-se a les mateixes mans, com a garantia per a evitar el nepotisme i la dictadura. "Fugiu del país on un sol exerceix tots els poders: és un país d'esclaus" (Simó Bolívar).
És evident que en els darrers temps s'ha anat difuminant la separació de poders de l'Estat. La majoria absoluta al Parlament, les eleccions de les cúpules judicials per acords polítics i no per qualificació professional, i la tranquil·litat que li dóna al poder executiu l'aplicació del rodet parlamentari per aprovar qualsevol llei que li sembli adient, ha fet que el nostre sistema democràtic hagi perdut les bases liberals de l'equilibri resultant de la separació de poders, tenint tendència a convertir-se en un sistema molt allunyat del que vàrem votar el 1978.
Per donar una data comparativa de la poca importància que, voluntàriament, es dóna a la Justícia, els Pressupostos de l'Estat han adjudicat a aquesta tasca una xifra de 1.475 milions d'euros, per al 2015. Una reducció del 20% en els darrers cinc anys. Com a contrapartida, només en inversió per a la construcció de trens d'alta velocitat el pressupost del 2015 recull la xifra de 3.623 milions d'euros, per continuar fent línies deficitàries d'alta velocitat per anar d'enlloc a enlloc, sense, d'altra banda, realitzar l'arc del mediterrani ferroviari que uneix Algesires amb la frontera amb França, per on es mouen la majoria dels milions de turistes que ens visiten, representa el 50% de la població, el 50% del PIB i mes del 60% de les exportacions d'Espanya.
Aquesta reducció voluntària de la inversió en la Justícia, no incrementant personal ni modernitzant estructures es complementa amb el rècord que els dos primers jutges que es varen atrevir a prendre's seriosament els més grans casos de corrupció del país, demanant presó per a rellevants ciutadans protegits, varen ser immediatament expulsats de la professió.
Ara mateix, el jutge Santiago Vidal, per a fer, fora d'hores de feina, el redactat d'un esborrany de què podria ser una Constitució per a Catalunya, ha estat castigat amb la prohibició d'exercir la seva professió durant tres anys. Haurem d'estar pendents dels designis d'aquesta justícia amb el seu dictamen sobre la trentena de juristes de Madrid (jutges, secretaris i funcionaris d'alt rang) que varen cobrar, segons el diari El País, més de 200.000 euros d'una empresa privada per assessorar sobre millores en nous sistemes informàtics.
Curiosament, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid entén que no és punible doncs representa "una activitat creativa de naturalesa tècnic-jurídica" i no una possible causa d'aplicació del Codi Penal (articles 422 i 424). Sembla que en el cas del jutge Vidal, els seus superiors no han volgut entendre que fer, a casa, l'esborrany d'una possible Constitució, és una autèntica activitat creativa de naturalesa tècnic-jurídica i no un delicte. Esperem que la Justícia es pronunciï i sigui igual per a tothom. Com deia el Papa Pau VI: "Si vols la pau lluita per la Justícia".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.