La declaració responsable: una alternativa viable

Davant el desgavell de l’administració catalana (Generalitat i ajuntaments, amb les seves diputacions provincials incloses) comencen a aparèixer veus, clams, que demanen que les coses s’arreglin. La majoria de la població comença a estar farta de la incompetència dels que governen. Aquesta degradació no és res més que el fruit d’un desgovern que dura, aproximadament, vint anys. És cert que la maquinària funcionarial -que cada cicle electorat queda escapçada en uns cinc-cents membres directius- va tirant. Però el desgast i el desànim fan estralls entre el personal funcionarial -no hi ha res pitjor que tenir un superior jeràrquic incompetent-. A més els béns immobilitzats s’han fet vells i ningú els ha reposat.

"La majoria de la població comença a estar farta de la incompetència dels que governen"

Demanar que tot això s’arregli de cop és complicat. I més si els que ho han d’arreglar són els que manen ara. Vull dir que, malgrat que es tinguessin les vives intencions d’arreglar-ho -cosa que ignoro- implementar-ho costaria un esforç i un temps preciós. Per tant, cal buscar-hi alternatives.

Fa un temps vaig llegir una entrevista que li feien al senyor JoanFont, que és qui comanda el grup BonPreu. Es queixava del fet que per obrir un establiment trigaven anys i panys a causa de la incompetència administrativa pública. Ell deia, aproximadament, una cosa evident: “Nosaltres (a Bon Preu) sabem com s’han de fer les instal·lacions d’un nou establiment. Aleshores, podríem fer-ho amb intervenció mínima de les administracions públiques i ells podrien passar a fer-ne la inspecció al final. Nosaltres corregiríem els errors o imperfeccions”. Doncs bé, això que apuntava el senyor Font, aquesta manera de procedir, té un nom: Declaració Responsable.

La Declaració Responsable figura definida l’article 69 del Codi de Dret Administratiu en el seu primer apartat que diu: “Document en què una persona manifesta i subscriu que compleix uns requisits per a accedir al reconeixement d'un dret o una facultat o per a exercir-los, que disposa de la documentació acreditativa i que els continuarà complint durant el període inherent a aquest reconeixement o aquest exercici”. Si una administració utilitzés aquest recurs per accelerar els processos, es donaria compliment al qual reclamava el senyor Font.

Doncs bé, ara han sortit moviments que ho reclamen també. Parlo de #DeclaracióResponsable i #StopBurocràcia. El procés seria senzill. Quan algú vol dur a terme una activitat que requereix accions físiques per a les quals ja ha demostrat a bastament tenir coneixement i pràctica suficient, es tractaria de:

• Presentar un projecte sota la seva responsabilitat i obtenir el permís immediat provisional per iniciar les obres. 
• L’administració (generalment ajuntament) comprovaria posteriorment el compliment de totes les normatives. En cas d’incompliment, no només s’obliga a refer allò que no compleix les normes sinó que, addicionalment, s’aplica una forta multa.

Els moviments dels quals els parlo donen més detalls i vídeos aquí.

Què es pot fer? No crec que hi hagi dubtes. Que els ajuntaments ho vulguin aplicar? No tenen excusa.