La democràcia del núvol

L’assalt a les institucions de Brasil sembla un remake de l’assalt al Capitoli d’ara fa dos anys. Mateix guió, mateix director i mateix tipus d’actor en el paper protagonista. Un exèrcit d’extres pagats amb entrepans i molta trencadissa, inclosa la democràcia de dos dels països amb més població d’Amèrica. Si no fos perquè ho hem vist a la pantalla del mòbil pensaríem que és una d’aquelles franquícies de por de sèrie B. Però resulta que no, que és real encara que ens sembli una superproducció de Hollywood.

El guió és un estàndard de la narrativa de ficció. El protagonista viu una vida regalada que perdrà per culpa d’una injustícia. Sobreposant-se a l’adversitat, no es dona per vençut i amb l’ajut d’un exèrcit de “lluitadors per la llibertat” intentarà recuperar el que era seu. Spoiler: no sempre surt bé. 

Realitzar un guió així, sobretot la part de dirigir centenars de milers d’extres, requereix d’un gran esforç econòmic, de planificació i sobretot de pre-producció. Tampoc no és possible sense la concurrència de les millors tecnologies de comunicació. Tant en l’assalt dels trumpistes al Capitoli com el remake bolsonarista de Brasilia, la pre-producció comença molts mesos abans dels fets, amb el canvi de les regles del joc per assegurar-se la victòria sigui quin sigui el resultat. Ho va fer Trump i també Bolsonaro: si guanyo, he guanyat, si perdo és que el sistema és corrupte i, per tant, no he perdut. La clau és distorsionar la percepció de la realitat.

El director de les dues superproduccions és Steve Bannon, qui fou director del mitjà d’ultradreta supremacista Breitbart, assessor de comunicació de Trump i qui va contractar Cambridge Analytica per a la campanya de les presidencials de 2016. La visió de Bannon és que per canviar la política cal canviar la cultura. I com que la unitat mínima de cultura és l’individu això es pot fer actuant sobre —contra— els individus. La suma de prou canvis individuals pot arribar a canviar eventualment una cultura. Són tècniques de guerra que tenen com a objectiu distorsionar la realitat a l’adversari per a que prengui les pitjors decisions.

"El comportament irresponsable d’Elon Musk quan va afirmar que la xarxa podria haver afavorit a Lula també va contribuir a la conspiranoia"

I aquí és on calen les millors eines de difusió d’informació: les xarxes socials. Els mesos previs a l’assalt al capitoli diferents analistes van mesurar un increment dels discursos d’odi a la twittersfera brasilera. El nombre de perfils d’extrema dreta va pujar proporcionalment molt més que a Facebook i Instagram. No hi va ajudar gens el fet que Elon Musk despatxés l’equip de moderadors de Brasil i que readmetés perfils d’extrema dreta a la xarxa de l’ocellet. Bolsonaro havia manifestat públicament la seva satisfacció amb la nova propietat de Twitter. El comportament irresponsable d’Elon Musk afirmant que la xarxa podria haver afavorit a Lula en les eleccions també va contribuir a la conspiranoia. Fins i tot el dia dels fets, Musk va tuitar “Espero que la gent de Brasil pugui resoldre les coses de manera pacífica”. Un exercici d’equidistància ucrònica: ja hi havia violència i amb feixistes, per definició, no es pot resoldre res.

Bannon, a diferència de Musk, es va passar el cap de setmana tuitant i explicant als mitjans que les eleccions havien estat un robatori i que Bolsonaro no podia concedir la victòria a Lula. Bolsonaro és des del dia 31 de desembre a Orlando, a Florida, a només dues hores de la residència que Trump té a Mar-a-Lago, a dues hores i mitja d’Orlando. Les coincidències no són només circumstancials; un dels fills de Bolsonaro, Eduardo, coneix Bannon del 2018 i en va ser el representant de la seva plataforma The Movement a Sud-amèrica.

Hi ha una xarxa que no surt tant als mitjans perquè és de nintxo —poc pel meu gust— que és la xarxa social d’ultradreta Gettr. A Gettr, on s’hi troba el millor de cada casa, ja van notar un increment d’usuaris provinents de Brasil amb motiu de les eleccions al país. El CEO de Gettr és Jason Miller, qui fou portaveu de Trump, qui ha fet públicament campanya per Jair Bolsonaro.

"Sense WhatsApp, Telegram i Signal no s’entendria tot el que vam veure als nostres mòbils diumenge al vespre"

A aquestes xarxes socials cal afegir-hi WhatsApp, Telegram i Signal, aplicacions de missatgeria que es desdoblen en xarxa social. En aquestes xarxes la informació circula de persona a persona i entre grups, llocs on no hi ha possibilitat de debat públic ni de desmentit d’informació falsa. En la victòria de Bolsonaro el 2018, WhatsApp va tenir el mateix paper que va tenir Facebook en la de Trump el 2016: el de canal de difusió d’informació falsa personalitzada. Telegram també hi té a veure. La seva política de respecte a ultrança de la llibertat d’expressió va convertir la xarxa en el refugi de tota mena de nazis i conspiranoics el dia de l’assalt al Capitoli; a mesura que Facebook els anava tancant els grups els anaven creant a Telegram. Sense WhatsApp, Telegram i Signal no s’entendria tot el que vam veure als nostres mòbils diumenge al vespre.

Tot el que vam veure a Brasília ja ho havíem vist dos anys abans a Whashington, no em refereixo només a allò que han captat les càmeres sinó als moviments polítics i digitals de mesos abans: la planificació, la coordinació, la difusió i les aportacions dels seus estrategs. Alguns noms com els de Bolsonaro, Trump o Bannon són evidents; d’altres com els de WhatsApp, Twitter, Telegram, Signal i Gettr no tant. La democràcia no estarà mai garantida si aquests actors canvien les regles del joc quan els convé d’acord amb els seus interessos. Això val pels primers però molt especialment, pels segons.