Cada dia escolto algú que reclama, gairebé exigeix, que les empreses es digitalitzin. L’accés als fons Next Generation prioritza els plans de digitalització, el futur del país passa per la digitalització de les empreses, i els equips directius competents tenen com a prioritari un pla de digitalització. Digitalitzar-se o morir, i qui ho nega és sospitós de ser una persona obsoleta, algú problemàtic que frena el progrés.
Però em resulta del tot incomprensible que una empresa, o qualsevol tipus d’organització, tingui com a focus la digitalització. L’objectiu d’una empresa pot ser reduir costos, vendre més, augmentar el marge, millorar els temps de producció, escurçar els terminis de llançament d’un nou producte, fer una gestió més eficient dels clients, obrir nous mercats, millorar la logística, reduir la petjada ecològica, incorporar talent o ves a saber què, però mai la digitalització. La digitalització és una eina, i no la única, que ens pot ajudar a millorar sempre i quan tinguem clar quin objectiu concret perseguim.
Quan algú diu “tenim un pla de digitalització” en veritat hauria d’estar dient “tenim un pla per reduir costos”, o “tenim un pla per vendre més”, o “tenim un pla per oferir nous serveis”. Aquests tres exemples són ben diferents un de l’altre, i per tant han de donar peu a plans ben diferents. Quan diem que les nostres empreses necessiten digitalitzar-se el que volem dir és que necessiten millorar, i fem servir aquest terme tecnològic perquè no només volem dir que han de millorar, també estem dient que necessiten modernitzar-se i espavilar a fer les coses d’una altra manera.
Digitalitzar-se o morir, i qui ho nega és sospitós de ser una persona obsoleta
Digitalitzar la producció no és cap garantia de res per una empresa que té un problema de vendes. Hauran digitalitzat, però no hauran atacat el seu problema. De la mateixa manera que digitalitzar el procés de vendes no es cap solució per una emprea que té un problema de producció. Digitalitzar-se no és cap garantia d’èxit, perquè digitalitzar-se no pot ser per si sol l’objectiu de cap empresa seriosa.
Saps que t’odien quan a la teva empresa et nomenen “responsable de transformació digital”, perquè és un encàrrec tan genèric i indefinit que et fa responsable de qualsevol cosa que es pugui millorar. Per tant, un encàrrec impossible. Hagués estat molt millor que et fessin responsable de vendes, o responsable de producció, o responsable del que sigui però de quelcom concret. Si es convoqués un congrés nacional de responsables de transformació digital seria una reunió de gent d’orígens ben diferents. S’hi barrejaria gent de sistemes, de recursos humans, de producció, de marketing... i en presentar-se tots anirien dient “i tú què fas?”, per la senzilla raò que “digitalització” és un genèric que no explica res.
Fes servir totes les eines i solucions que puguis, també les no digitals, però sobre tot no t’equivoquis en la identificació del problema que t’està penalitzant. És com estar malalt i posar el focus en les medicines abans que en el diagnòstic.