La passada setmana vaig tenir la sort de poder seguir la nova edició del Women 360º Congress. Una iniciativa nascuda el 2014 que vaig conèixer, justament quan s'estava gestat, de la mà de María Freiría, una persona lúcida i bona coneixedora de la capacitat de les tecnologies. La nova edició, i concretament el debat sobre digitalització, em va portar a reflexionar sobre la confusió que existeix entre els diversos conceptes que configuren la societat 4.0 en general i, molt especialment, la requerida transformació digital de les empreses per poder extreure amb eficiència capacitat productiva a la tecnologia. Transformació que obliga a implementar processos productius que es desenvolupen en un entorn molt més complex enquadrat en un triple condicionant: adaptació als canvis del mercat, maximitzar la productivitat i valorar els avenços tècnics i científics amb rapidesa.
En anterior context, i de l'anàlisi associada al mateix, el primer aspecte imprescindible a assumir, per tota organització que vol abordar amb plenitud els potencialitats transformadores de la tecnologia, és que els nous paradigmes productius, impulsats per la computació i les telecomunicacions, obliguen no sols a invertir amb tecnologia cal que efectuïn grans canvis, no sols aquells vinculats directament a les tecnologies en si mateixes, sinó també els aspectes de repercussió global com són els relatius al seu poder transformador. En la societat s'ha generalitzat, de forma creixent, la percepció que la digitalització de la informació i les comunicacions s'han convertit en element imprescindible per als professionals i les empreses a l'igual que els smart products esdevenen l'instrument d'aquesta transformació social. Aspectes que se sumen al convenciment col·lectiu de la necessitat de potenciar les energies netes, l'economia col·laborativa, la mobilitat no contaminant tot superant l'obsolescència accelerada.
"En les organitzacions que han fet la transformació digital el paper és quasi una anècdota"
Les organitzacions coneixen que les TIC, la intel·ligència artificial i la digitalització estan canviant la naturalesa del treball i els obliga que els processos de producció estiguin interconnectats íntegrament, tant els interns com els externs, i tots ells sincronitzats en temps real per poder assolir la coordinació col·laborativa entre totes les unitats productives. És precisament en aquest fet on resideix la transformació digital que obliga a prèviament a tota organització a digitalitzar-se primer i assumir la transformació digital després. Consegüentment, la transformació digital no és un simple canvi tecnològic, és un canvi de filosofia, de forma de treballar d'interactuar i de prendre decisions, també de la concepció dels espais de treball, en definitiva, de l'estructura productiva en si mateixa.
Sens dubte completar la transformació digital i maximitzar el binomi productivitat–qualitat, és el repte per tota organització. Ara bé, malauradament, hi ha moltes organitzacions que si bé s'han digitalitzat no han fet encara la requerida transformació digital, aquest és un fet que fàcil de constatar. En aquestes organitzacions la majoria de llocs de treballs segueixen amb taules d'1,80 m de llarg plenes de documents i amb una pantalla d'ordinador de 16 polsades al mig d'aquesta, en aquelles empreses que han fet la transformació digital la taula s'ha reduït, la pantalla s'ha fet més gran (o n'hi ha dos) i els papers han desaparegut. La raó és senzilla: en les organitzacions que han fet la transformació digital el paper és quasi una anècdota, tots els sistemes estan interconnectats i tota la informació està disponible en tot lloc i en tot moment.