'Dinerologia' i altres lliçons no apreses de la crisi

Aquest és el desè aniversari de la fallida del banc d'inversions Lehman Brothers, un fet que va precipitar una crisi sense precedents en l'àmbit mundial i que va posar el focus sobre els riscos que comporta una indústria financera sense escrúpols. Tots els mitjans de comunicació van publicar les sorprenents imatges dels treballadors del gegant financer abandonant les seves oficines i aquell 15 de setembre de 2008 va quedar marcat en el nostre calendari com un agre record de què no havia de repetir-se. Ara, 10 anys després, ens toca mirar enrere i preguntar-nos què ha canviat des de llavors.

Molts han fet l'exercici de reflexionar sobre les lliçons que ens va deixar aquella crisi. Lamentablement, crida més l'atenció el que no hem après. El curt termini segueix predominant sobre la sostenibilitat a llarg termini i, sobretot, els diners segueixen sent l'astre rei al voltant del qual giren totes les decisions, per sobre de qualsevol altre factor. Si ens endinsem en els màxims òrgans de gestió d'una organització, independentment del seu sector o activitat, en la majoria de casos la seva màxima era i continua sent "si genera més diners, és bo" amb l'únic requisit que sigui, a més, legal. Sembla que tot segueix sent vàlid si genera més ingressos, així doncs per guanyar un euro més l'únic que demanem és que no sigui il·legal, sense tenir en compte connotacions ètiques, mediambientals, de sostenibilitat ni de qualsevol altre tipus. És el que s'anomena 'dinerologia', una forma de gestionar les organitzacions que se segueix imposant a la nostra societat amb l'únic objectiu de guanyar més diners.

"Crida més l'atenció el que no hem après: els diners segueixen sent l'astre rei al voltant del qual giren totes les decisions"

És una fórmula en la qual no caben preguntes com, per exemple, si el que avui ens dóna més beneficis comprometrà la sostenibilitat de l'organització de demà. Tampoc té en compte quins efectes tindrà en les persones o en el medi ambient, en els treballadors o en els proveïdors. Lehman Brothers i l'escàndol de les emissions contaminants de Volkswagen són dos casos extrems de les conseqüències d'un còctel explosiu que barreja l'ambició per augmentar el compte de resultats i la manca d'ètica empresarial. Les dues organitzacions van comprovar que les accions d'avui poden tenir efectes devastadors sobre l'empresa de demà.

No deixa de ser sorprenent que moltes organitzacions segueixin centrant-se únicament en el benefici econòmic. A més de posar en risc la seva reputació i continuïtat, demostren una actitud contrària al que demanda la ciutadania. Cada vegada més, consumim productes i serveis tenint en compte més factors a part del seu preu i qualitat. L'auge del turisme sostenible, l'alimentació ecològica o la mobilitat elèctrica revela que la societat valora les organitzacions que són conscients que no són peces aïllades i que han de ser respectuoses amb el seu entorn. Llavors, per què algunes empreses segueixen operant al marge de la tendència que marca la societat?

"Consumim productes i serveis tenint en compte més factors a part del seu preu i qualitat"

Ser un empresari ambiciós (en el bon sentit de la paraula) no és negatiu, aquesta ambició és un gran motor per aconseguir bons resultats, incrementar la productivitat i l'eficiència en tot tipus de sectors. Les empreses han de ser rendibles i guanyar diners, per això s'han creat, però no ho han de fer a força de renunciar a l'ètica i la sostenibilitat. Fins que les organitzacions no siguin plenament conscients que hi ha altres factors, més enllà de l'econòmic, que també són importants per al seu propi futur no haurem après dels errors de 2008. Uns errors que, un cop superats, ens ajudaran a construir un món millor.

Més Informació
"El 80% de les empreses que contracten gent amb discapacitat estan satisfetes o molt satisfetes"
Com és una empresa solidària?
Crisi i absentisme laboral
Avui et destaquem
Comentaris