L'economia de la felicitat

Podem dotar d'una direcció moral a l'economia? Segueixen vigents i vàlides les idees del Nobel Milton Friedman, segons les quals, "l'únic objectiu d'una empresa era maximitzar el valor pels seus accionistes? I, com afecta la revolució tecnològica al capitalisme modern? En les dues darreres generacions s'ha generat més ciència i tecnologia que en les 10.000 anteriors. I, en els darrers 10 anys, el canvi tecnològic ha experimentat una acceleració exponencial sense precedents. Avui, una dotzena de tecnologies disruptives estan arribant alhora, realimentant-se mútuament i transformant el conjunt de l'economia i la societat: robòtica avançada, internet de les coses, impressió 3D, intel·ligència artificial, nous materials, genòmica de darrera generació...

En l'origen d'aquest fenomen es troba la capacitat humana de capturar, processar i transmetre informació, la famosa "digitalització". Internet, una primera tecnologia revolucionària, va provocar una onada primigènia de canvi, en la qual encara estem immersos. Avui, el món s'interconnecta i es digitalitza de forma massiva. I, quan la digitalització penetra en processos tecnològics i industrials, les lleis dels sistemes digitals comencen a imperar també en el món físic. Dues formidables forces digitals transformen les bases econòmiques dels sectors empresarials: la llei de Moore (segons la qual cada dos anys es dobla la potència dels computadors), i la llei de Costos Marginals Zero (segons la qual, els sistemes digitals generen noves unitats de producte o servei a cost zero). Efectivament, un algoritme d'intel·ligència artificial aplicat, per exemple a un servei d'atenció al client, pot atendre simultàniament a milers (o milions) de clients. El cost d'absorbir un client més, és zero. Per Amazon, Facebook o Google, el cost de tenir un nou usuari és zero. Per un fabricant de software, una nova unitat produïda és una còpia a cost zero de l'original.

"Quan la digitalització penetra en processos tecnològics i industrials, les lleis dels sistemes digitals comencen a imperar també en el món físic"

Les lleis de Moore i Costos Marginals Zero ens dibuixen un escenari de productivitat exponencial, i de costos marginals nuls. Aquestes forces fan possible, per exemple, que avui tinguem informació infinita i omnipresent, a cost pràcticament nul. Quelcom que qualsevol economista hauria titllat d'impossible i aberrant fa dues dècades. Disposem de capacitat d'interacció social gairebé infinita, a cost negligible (via xarxes socials). Es comencen a configurar escenaris d'energia infinita a cost gairebé residual: les energies renovables estan arribant a nivells d'eficiència considerats impossibles fa sols uns pocs anys. Noves línies d'alimentació sintètica, basades en processats de cèl·lules mare, permeten ja elaborar aliments a partir de nutrients de la terra i d'energia solar, a cost pràcticament zero. Sorprenentment, disposem, o disposarem aviat d'informació, educació, interacció, comunicació, energia i alimentació en excedència, a cost zero. El canvi tecnològic ens porta a un món d'abundància. La tecnologia és una força increïble, gairebé màgica, d'alliberament de recursos. Podem anar cap a una espècie d'utòpic Jardí de l'Edèn. Tanmateix, l'escenari global, lluny de ser un escenari idíl·lic, sembla un paisatge digne de fa un segle: patim conflictes geoestratègics, lideratges autoritaris, crisis democràtiques, emergència dels populismes i dilució de les classes mitjanes.

I és que les forces de la digitalització (màxima productivitat a cost marginal zero), quelcom somiat pel sistema capitalista, paradoxalment, l'estan col·lapsant. Si el cost de producció és zero és perquè desapareix un cost crític en l'equilibri del sistema: els salaris, l'instrument distributiu per excel·lència. No hi ha necessitat de salaris, perquè les persones són substituïdes massivament per algoritmes i robots. Centenars de milions de persones poden veure's desplaçades per atur tecnològic, expulsades del mercat de treball, a una escala mai abans coneguda. I, sense treball, tampoc hi ha consum. El sistema col·lapsa pel costat de la demanda. Estem en un moment de bifurcació: la humanitat pot optar per l'abundància tecnològica, o per la desigualtat, l'atur, la misèria i el conflicte estès arreu, si no s'introdueixen factors correctors.

"La humanitat pot optar per l'abundància tecnològica, o per la desigualtat, l'atur, la misèria i el conflicte estès arreu"

Què fer per solucionar aquest problema? Entrem en el que el professor Brian Arthur ha batejat com a "Era Distributiva". Si, des de la Revolució Industrial, el capitalisme s'ha enfocat en millorar la competitivitat, l'eficiència i la producció ("Era Productiva"); ara el repte és estimular el consum, desenvolupar mercats i redistribuir rendes. Sense mecanismes redistributius, el capitalisme digital pot evolucionar en una espècie de tecno-feudalisme: uns pocs grans inversors i afortunats emprenedors, els inventors dels Facebooks i Googles del futur, poden capturar la pràctica totalitat de les rendes globals, sense crear riquesa estesa en forma d'ocupació i salaris. Aquest fenomen ja s'està produint: Silicon Valley, el gran clúster innovador del planeta, és una de les societats més desiguals de la història. I avui, només vuit grans magnats acumulen tanta riquesa com el 50% de la població mundial. Definitivament, el problema deixa de ser productiu per ser distributiu.

En Josep Maria Coll i jo, autors del llibre L'Economia de la Felicitat exposem en el mateix aquests fets, i sostenim que un món millor és possible. La utopia pot fer-se realitat. I, per això, probablement en el termini d'algunes dècades, i en el marc de societats democràtiques, culturalment avançades i amb un elevat grau de formació, una Renda Bàsica Universal serà necessària i habitual. Nosaltres l'anomenem "Renda Digna Universal", una renda incondicional pel simple fet de ser ciutadà, que impedeixi caure sota el llindar de la pobresa.

En un món on l'economia esdevingui quelcom virtual, i on les empreses operin autònomament, sense necessitat d'intervenció humana, la riquesa generada haurà de ser distribuïda i posada al servei del ciutadà. Possiblement, el concepte de "treball" com ara el coneixem, desaparegui, i sigui quelcom reservat als algoritmes. Segons la Universitat d'Oxford, cap al 2060, la pràctica totalitat de tasques que avui fan els humans podran ser assumides per robots i sistemes digitals. I aleshores? El que ens ha d'esperar no és l'exclusió i la misèria, sinó una autèntica "economia de la felicitat". Un futur de clústers de coneixement, on la pobresa s'hagi abolit, la tecnologia treballi per sustentar el benestar global, noves formes de desenvolupament humà sorgeixin en noves economies de l'oci, de l'esport o de la filosofia; i on els humans podem explotar de forma creativa, al màxim, el nostre potencial emprenedor i innovador. Creiem que és possible i, que, de fet, avançar cap a aquest escenari d'abundància és el gran repte, i la gran responsabilitat de la nostra generació.

Més Informació
Treballar i ser pobre
Les ciutats més intel·ligents del món
El nou imperatiu de la transformació digital
Avui et destaquem
Comentaris