Economistes i polítics, bons i dolents

En un article de Pedro Videla a Comentarios de Coyuntura Econòmica llegeixo una reflexió al voltant dels costos d'oportunitat i de com la classe política els menysté a l'hora de prendre decisions.

El professor d'Economia de l'IESE recorda i emfatitza que "totes les accions humanes tenen un cost d'oportunitat. Per aconseguir qualsevol cosa cal renunciar a una altra; és a dir ens enfrontem a un trade-off. Prendre decisions implica fer concessions".

L'escrit de Videla es presenta encapçalat per una referència a Frédéric Bastiat, economista francès del segle XIX que va descriure la diferència entre un bon economista i un mal economista. Deia Bastiat que l'economista dolent és aquell que només té en compte les conseqüències immediates d'una política, mentre que el bon economista té en compte, també, els efectes gens visibles d'aquesta mateixa política i és capaç d'avaluar-ne les conseqüències.

Resultaria massa fàcil dividir l'estament polític entre bons i dolents, essent els primers aquells que dictaminen les directrius després d'haver sospesat els beneficis i alhora els perjudicis que se'n derivaran de les subsegüents implementacions.

No hi ha res que sigui gratuït. Tot té un cost, encara que moltes vegades sigui poc evident o que, fins i tot, algú l'hagi amagat de manera subreptícia. Així, quan des de la política se'ns fan promeses electoralistes, lluny d'enlluernar-nos, ens hauríem de preguntar quant ens costarà la factura i quin serà l'ineluctable trade-off.

No és estrany que la pressió fiscal imposada per les administracions públiques sigui cada vegada més forta i que les economies domèstiques i les empreses patim amb resignació i impotència els increments de tota mena de tributs. Uns i altres estem pagant el preu de les vel·leïtats i les frivolitats que s'atribueixen a la governança del sistema, eufemisme de moda que en realitat no és altra cosa que l'areòpag en el què s'emparen els actors d'aquest teatret d'amateurs i passavolants que es diu política, sovint personatges que avui hi són i demà no hi seran, i ningú no els demanarà comptes de les seves actuacions, per molt oneroses que hagin resultat.

Avui et destaquem
El més llegit