Einstein a l'Espluga de Francolí

Podria ser un títol d'un programa de divulgació científica del 33 o d'un programa d'entrevistes en profunditat de BTV, però no és més que el que va passar el 25 de febrer del 1923: Einstein va visitar l'Espluga de Francolí i Poblet. Ho sabem per les tres fotos que Casimir Lana Sarrate li va fer, dues a l'Espluga pràcticament iguales, i l'altra a Poblet.

En una de les fotos hi surt Einstein donant la mà a un nen (Manel Puig Joaquin) i a una nena (Assumpció Sans Mir) envoltat d'altres sis nens i un adult assegut a terra. Confesso que tinc fascinació per la foto; pel que representa Einstein, pel fet que sigui en un poble petit, per la canalla, per la gorra que porta, pel cotxe d'època amb el volant a la dreta, pel Carrer Major, per la llum… La foto és màgica.



Albert Einstein va visitar Catalunya el febrer del 1923 convidat per la Mancomunitat de Catalunya i diferents sectors de la societat catalana que tenien la voluntat de crear una comunitat científica moderna homologable a l'europea de l'època. Part del programa cultural catalanista de la Mancomunitat passava per la creació d'institucions tant per a difondre la ciència catalana com la ciència en català. Quan Einstein visità Catalunya, la llista d'organismes científics incloïa l'Observatori Fabra, l'Acadèmia, el Laboratori de Ciències Mèdiques, el Servei Geogràfic de Catalunya, el Laboratori d'Estudis Superiors de Química, la Institució Catalana d'Història Natural, l'Acadèmia de Ciències i les entitats científiques de l'Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres.

La Mancomunitat havia creat dins l'I.E.I. el Consell de Pedagogia amb la missió d'articular la política científica i tècnica del país. Un dels seus projectes era l'organització dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi, en què participava activament el catedràtic d'acústica i òptica de la Universitat de Barcelona Esteve Terradas, que convidà Einstein l'any 1921. Tots dos es trobaren el 1922 a Berlin per concretar els detalls del curs que impartiria a Barcelona l'any 1923.

Einstein arribava el 22 de febrer del 1923 en tren a l'estació del Nord de Barcelona procedent de Toló (França). L'arribada va ser curiosa perquè no havia avisat del dia exacte del viatge i ningú no l'anà a rebre. Acompanyat de la seva dona van fer cap a la pensió Cuatro Estaciones que ell mateix havia encarregat quan la Mancomunitat li havia reservat habitació al Ritz. "Sóc un ciutadà modest i he pres la cambra que correspon a la meva categoria" confessà a Joaquim Maria Nadal, president de la comissió municipal de Cultura.

Einstein va fer a Barcelona tres conferències especialitzades sobre relativitat a la Diputació patrocinades per la Mancomunitat i una a l'Acadèmia de les Ciències sobre les conseqüències filosòfiques de la relativitat, aquesta dirigida a una audiència més general. L'èxit va ser aclaparador i malgrat que l'assistència era per invitació estricta a científics, els presents ,"se agolpaban en las puertas, ansiosos de escuchar la palabra mágica que al ser atendida reformaría viejos sistemas y conceptos, abriendo nuevos horizontes a la ciencia por medio de la cuarta dimensión: el tiempo", deia La Vanguardia del 28 de febrer del 1923.

Però Einstein no era només un premi Nobel, sinó que era el màxim exponent d'una revolució científica que havia de canviar el món, un símbol de la democràcia per a la seva oposició als objectius militaristes alemanys i un defensor de les nacionalitats sotmeses gràcies a la seva activitat per la causa jueva. La seva presència a Catalunya va anar més enllà de la discussió purament científica.

De la rebuda a l'Ajuntament de Barcelona en destaca el discurs en català (en els altres s'havia utilitzat el castellà i el francès) del batlle accidental Enric Maynés que digué: "Si la vostra pàtria està orgullosa de tenir-vos, aquest orgull, per aquella força de la solidaritat de la ciència, el comparteix tothom. Per nosaltres no sou un estranger, que la ciència... té per pàtria el món". El batlle acabava de fer el discurs en la llengua universal de la ciència. Malauradament, la pàtria, el món i la llengua universal havien de canviar ben aviat.

Al setembre del mateix any, Primo de Rivera feia el seu cop d'estat i, decidit a acabar amb l'exclusivismo malsano del que gaudia Catalunya, el govern de la Mancomunitat va ser destituït, en va ocupar la presidència un militar i a partir de llavors la investigació científica fou eliminada. Tot molt propi.

Sempre m'he preguntat per la foto amb els nens, quines paraules devien intercanviar amb aquell senyor, qui els devien dir que era i què devien sentir quan de més grans van saber qui era i què representava. Desconec si algun d'aquells nens va poder dedicar-se a la ciència i si fins i tot va poder estudiar, però el que sé segur és que els van donar les respostes que no tocaven abans no es poguessin fer les que tocaven, els van donar veritats immutables abans no poguessin tenir dubtes raonables, i tot això en una llengua universal que no era precisament la de la ciència.

Avui et destaquem
Comentaris