El Corredor Mediterrani: entre el conceptualisme i els 'hackers'

Aquesta setmana ha estat notícia la trobada que empresaris valencians i catalans han fet a Tarragona a petició dels primers per reclamar que el Corredor Mediterrani passi pel Mediterrani, que dit així fa gràcia. Vist el tema, podria semblar més un congrés de filosofia conceptualista que una trobada d'empresaris.

El conceptualisme manté que, tot i que les idees abstractes no tenen existència en el món exterior, sí que existeixen com a idees o conceptes en la ment, que vindria a ser més o menys el que li passa al Corredor Mediterrani: és una idea abstracta sense existència en el món exterior però amb existència a la ment de cadascú. I com que de ment cadascú té la seva, al final les idees abstractes del que és un Corredor i de què és Mediterrani d'uns i dels altres no acaben de coincidir.

Els que sí que fa temps que tenen una idea més racional del que és el Mediterrani són la gent d'Amazon que aquesta setmana també ha estat notícia a confirmar que començarà a distribuir des del seu nou centre del Prat de Llobregat a partir del 4 d'octubre. El nou centre logístic d'Amazon està destinat a servir el sud d'Europa, compta amb una superfície de més de 63.000 m2 —uns 8 camps de futbol—, ha necessitat una inversió superior als 200 milions d'euros i crearà 1.500 de llocs de feina en tres anys. Pas mal.

Uns altres que també han trobat el Mediterrani han sigut els de la cadena japonesa de roba Uniqlo —propietat de Fast Retailing, el tercer grup de moda del món—, que també a la tardor obriran 1.730 m2 i quatre plantes de botiga al Passeig de Gràcia de Barcelona. El president de Fast Retailing, Tadashi Yanai va declarar a EFE que des que havia visitat Barcelona amb la seva família a principis dels 1990 que hi havia volgut obrir una botiga però que no ho havia fet abans per la dificultat de l'idioma i pel fet de no tenir un vol directe Tòquio-Barcelona.

I el Corredor? Doncs sembla que la Comissió Europea el té clar: està preparant un corredor paneuropeu per on circularan vehicles sense conductor. De moment la direcció general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies ha demanat als estats membres les autopistes que participaran en la prova pilot per dotar-les d'infraestructures de comunicació de dades a prova de hackers. L'objectiu és tenir un banc de proves prou fiable i segur per establir una legislació única. Sembla que la tecnologia no és un problema i que el que falta són els marcs jurídics i ètics perquè els cotxes sense conductor puguin ser una realitat també social.

Però més enllà de marc jurídic, dels problemes derivats de la seguretat de les xarxes i dels ètics, em preocupa també el criteri amb què els Estats membres decidiran quines autopistes participaran en la prova pilot del corredor paneuropeu, especialment a Espanya on ens podem perdre altre cop en disquisicions filosòfiques sobre idees abstractes sense existència en el món exterior i on el marc jurídic, el codi ètic i les xarxes de poder ja fa massa anys que estan hackejades.

Avui et destaquem
Comentaris