El Deute il·legítim

Al llarg dels darrers anys es parla cada cop més de la conveniència que determinats Estats deixin de pagar una part del seu Deute Públic, en concret el denominat Deute il·legítim que un Estat ha utilitzat per a activitats contràries a l'interès general (enriquiment il·lícit, comprar armament, destruir el medi ambient, violació de drets humans o infraestructures faraòniques de baix ús).

Els defensors de l'impagament del Deute il·legítim consideren que el Deute ha servit per a perjudicar l'interès general i que això s'ha fet amb el coneixement i la complicitat dels creditors. Es tracta d'uns plantejaments que s'han accentuat a mesura que augmentaven les retallades que han afectat l'Estat del benestar i han anat augmentant les desigualtats entre la població.

Deixar de pagar deutes contrets per un Estat no és nou. De fet, hi ha documentats molts impagaments d'aquest tipus de deute des de l'Egipte dels Faraons fins avui. Un dels casos més recents és el d'l'Equador, quan l'any 2007 el president Correa va cancel·lar una part del deute en considerar que s'havia utilitzat en activitats que no beneficiaven a la població. D'aquesta manera, va deixar de pagar 7.000 milions d'euros fent quitances que al final els creditors varen acabar acceptant com a mal menor abans de perdre-ho tot.

Es tracta d'un tema complex. Sens dubte, cal qüestionar un Deute que s'hagi originat de manera fraudulenta per part del prestamista (per exemple amb enganys o altres delictes) i que a més ha servit per a cometre fraus per part del receptor. En canvi, un cas molt diferent és quan el prestamista actua de bona fe i és l'Estat receptor el que ha comès fraus, o altres activitats contràries a l'interès general, amb els diners rebuts. En aquest segon cas, en alguns casos, la responsabilitat hauria de recaure només en els governants que han fer frau.
Avui et destaquem
El més llegit