El 'Gamestorming'

El Gamestorming permet als directius i professionals explorar i examinar nous reptes empresarials a partir de la concepció d'allò que és un joc. Per què Gamestorming? Per què un joc? On es troba la relació i la intersecció entre joc i empresa? Quan juguem, les persones transformem el nostre espai habitual d'actuació i la nostra manera habitual de pensament i comportament per acomodar-los a les regles del joc. Aquesta transformació i acomodació és la mateixa que s'espera de nosaltres en una empresa i en qualsevol aspecte de la nostra vida.

Allò que els altres esperen de nosaltres i nosaltres dels altres, per a un bon funcionament en tots els aspectes, és que sintonitzem amb l'espai en què temporalment actuem. I això requereix una diguem-ne acomodació o alineació que, sense mai perdre la nostra essència -allò que ens fa diferents i el lloc on resideixen els nostres valors, energia i passions-, ens permeti sintonitzar amb les persones, les situacions i els reptes que aquests ens plantegen.

Tot joc ens ofereix unes fites a aconseguir que gaudeixen d'una qualitat especial: hom sap quan ha assolit una fita, però hom no gairebé mai no la coneix ni reconeix per endavant. En el joc, els jugadors són respecte als que no estan jugant, com els iniciats respecte als profans. Els iniciats, a diferència dels profans, coneixen les regles i, sobretot, veuen i reconeixen els fets que se'n deriven; fets que normalment passen desapercebuts als profans. Els iniciats gaudeixen d'aquesta "capacitat especial" perquè estan totalment compromesos amb voler saber i voler descobrir. El joc ens permet explorar mil possibilitats creatives per aconseguir fites d'acord amb les regles que el defineixen. La persecució de les fites ens aporta la tensió creativa que, en forma d'energia concentrada i encaminada, dirigeix la nostra exploració. Carregats d'energia, i gairebé sempre sense adonar-nos-en, comencem a jugar amb els límits, és a dir, explorem fins on podem canviar les regles del joc mantenint-nos tot i així dins d'un espai de joc. Encara que sigui un altre.

IKEA, Easyjet i Zara han canviat les regles però tot i així, o gràcies a això, continuen estant en l'espai de joc, encara que sigui un de nou. Moltes persones que són capaces de trencar les regles i explorar els límits quan estan jugant, no són capaces de transferir aquesta capacitat i voluntat a les seves vides personals i professionals.

Les seves dificultats radiquen, en part, en què no han pogut generar prou energia creativa per no haver-se ficat de ple, i amb consciència total, dins de l'espai de joc, sigui aquest espai la seva parella, el seu equip, la seva organització, el seu negoci, .... En una altra part radiquen en què han après que les regles no poden trencar-se ni canviar-se i que, a més, ells sempre han d'obeir les decisions d'altres.

Empreses com les anteriorment esmentades, empreses que innoven obrint mercats, són empreses amb direccions obertes i horitzontals que afavoreixen i estimulen l'autonomia, la participació creativa i el compromís autèntic dels seus empleats. Són empreses on des de la confiança en les persones, des de la integritat dels seus líders i des d'una missió i visió definides, s'incentiva als empleats, aquesta vegada sí, a jugar amb els límits, i a contribuir al model d'organització adaptada als canvis.

El Gamestorming ofereix a les organitzacions la creació d'un espai que simula la realitat actual sobretot pel que fa als reptes d'avui que no són ni estàndards, ni previsibles, ni planificables. Les organitzacions d'avui es mouen en espais de realitat ambigus en els que les solucions no són clares ni corrents i on la capacitat de crear i descobrir és sempre més important que el fet d'ajustar-se al motlle d'allò estàndard.

En paraules de Nassim Nicholas Taleb, autor de El cigne negre, un dels llibres que cito en el meu primer llibre Sincronitza la teva Vida, la realitat d'avui és la següent: "Avui dia no podem subestimar l'impacte que el fet altament improbable pot tenir sobre les nostres vides. Perquè avui el nostre coneixement acumulat sobre la realitat cada vegada ens serveix menys a l'hora de predir el futur". Taleb explica que avui dia hem passat de Mediocristán, el món com "campana de gauss", a Extremistán, una realitat complexa en continu moviment, que ens sorprèn però que, cavallerosament, ens permet al nostre torn, sorprendre-la.

I això és el que hem de fer: sorprendre a la realitat, crear el nostre futur. Una cosa que només serem capaços de fer si actuem amb el convenciment de què crear i descobrir és sempre més important que ajustar-nos al motlle d'allò estàndard. Sobretot perquè ja no hi ha cap estàndard.
Avui et destaquem
El més llegit