El mirall del creixement

El mes d'agost ha estat ple de notícies sobre l'acceleració del creixement de l'economia espanyola; noticies que sovint s'han utilitzat per fer prediccions o promeses sobre la sortida de la crisi.

Des del 2008 al 2013 havíem tingut 18 trimestres amb creixements negatius del PIB, i només dos amb un creixement positiu, però ridícul; ara en portem sis amb un creixement cada vegada més alt. La notícia és ben certa i cal alegrar-nos-en. Però no cal treure conclusions exagerades, sense examinar millor les causes i els efectes. Aquest creixement és fràgil i ens enganyaríem pensant que garanteix una sortida sostenible de la crisi dels darrers sis anys. Dic això, almenys, per tres raons.

1. Algunes de les causes més importants del creixement són externes: La forta devaluació de l'euro respecte del dòlar, que afavoreix les exportacions a fora de la UE; la gran caiguda del preu del petroli que evita que s'encareixin les nostres importacions energètiques malgrat la depreciació de l'euro; i la intensa política de liquiditat monetària del BCE. Cap de les tres té res a veure amb decisions polítiques del Govern espanyol, ni de cap d'elles es pot assegurar la continuïtat, si no més aviat al contrari... Per tant poden desaparèixer a curt termini i fer canviar les coses.

2. Simultàniament amb el creixement del PIB està creixent molt el deute públic. Això, ara, no perjudica gaire perquè els tipus d'interès del BCE són quasi nuls i no costa finançar-lo. Però també sembla normal que aviat tornin a pujar, i tornem a tenir problemes amb el deute públic que dificultin el creixement.

3. Encara que creix el PIB, el seu repartiment és molt desigual. Han crescut molt les rendes del capital, però al mateix temps ha abaixat el salari mitjà. Això no permet assegurar un manteniment de l'augment del consum intern després del rebot de l'any passat, fruit segurament de la reacció a sis anys de contenció. Si la renda de la gran majoria de la població no creix, no hi haurà augment sostingut del consum.

No ens emmirallem amb el PIB. L'economia espanyola necessita encara augments de productivitat, millora del capital humà, una reforma energètica, una reforma fiscal, i una disminució de les desigualtats... Els creixements que siguin conseqüència d'algunes d'aquestes coses sí que són sostenibles i permetran parlar de la crisi com a un fenomen del passat... Però, si no, no ens enganyem! 

Avui et destaquem
El més llegit