El somriure esgotat de l'últim esforç

No has estat mai al límit? Llavors no has viscut el que és treure un últim esforç del teu cos. Fent esquí de muntanya he descobert que podia arribar més lluny del que creia inicialment. Comences l'ascens i veus el lloc on et dirigeixes (un cim, un coll, un puig...). Penses "estic preparat per a fer-ho i per això m'hi he llençat".

Tot i això, passada força estona, sents que les cames no responen de la mateixa manera, que l'objectiu està més lluny del que pensaves i que potser no hi arribaràs. De fet, és d'aquelles situacions en què, sense un bon entorn i/o força de voluntat, abandonaries per a provar-ho l'endemà.

Malgrat això, no pots abandonar. Resulta que estàs tornant de l'altre costat d'un coll i que, per arribar al teu objectiu cal que el travessis, tant sí com no. I és llavors quan apareix l'últim esforç. Aquell moment en què el teu cos respon per sobre del teu cap. Aquella sensació d'estar-te deixant portar pel que els tenistes en dirien "lluitar punt a punt". I a poc a poc, sense adonar-te'n, vas fent camí, acostant-te a l'objectiu, assolint el teu repte i sentint com el teu cap recupera la vitalitat del primer moment.

És aquell moment de somriure esgotat, de celebració continguda, de mirar el cim del davant (300 metres més alt) i pensar "hi anem?" Hi ha millores a l'empresa que no sempre tenen un premi instantani. Són millores que saps correctes i que vols implementar.

Hi ha moments en què sembla que no serà possible: falla un col·laborador, tu tens massa feina, l'equip et veu afluixar... És en aquell moment quan has de pensar en l'últim esforç i començar a deixar-te portar pel ritme de les teves decisions preses, i no pels dubtes del teu cap.

I, saps què? Sempre és possible un últim esforç que, amb l'entrenament adequat, et farà arribar més lluny.
Avui et destaquem
El més llegit