El valor de la paraula

En català tenim una expressió "ser una persona de paraula" que s'aplica per il·lustrar la confiança que ens inspira un ciutadà. Encara avui, a la llotja de cereals de Barcelona tots els tractes i contractacions es fan "de paraula"... però és una illa enmig d'un oceà. Tant a l'esfera política –especialment– però també a l'empresarial estem tips de paraules donades que queden en un no res. Però no només la paraula donada és un valor que cotitza a la baixa, sinó també la paraula emesa està en un estat de desintegració.

Des d'anomenar "democràtica" a l'extinta RDA o "senyors de la guerra" als qui no són més que colles d'assassins, amb la qual cosa la paraula prostitueix unes execrables realitats. O utilitzar frívolament les paraules en entorns complexos, com els famosos "hilillos de plastilina" per parlar de la principal catàstrofe ambiental que ha patit Espanya en les darreres dècades. Ara que es parla de recuperar vells valors, vull reivindicar el valor de la paraula, entesa com a compromís adquirit; però també la paraula emesa, emprada amb rigor i justesa. És a dir, no només s'ha de ser una "persona de paraula", sinó que cal que aquesta digui "al pa... pa, i al vi... vi". Prou als eufemismes.

Avui et destaquem
El més llegit