El valor i el preu de les coses

Deia Antonio Machado que "todo necio confunde valor y precio". No tinc capacitats per senyalar qui és i qui no és neci, però sí que és evident són dos conceptes que ningú té prou clars. Fa pocs dies, la selecció espanyola d'hoquei sobre patins es proclamava campiona del món per setzena vegada i cinquena consecutiva. Aquesta gesta té un valor immens, un grup de jugadors i tècnics que formen un equip humà compacte han assolit una fita que ningú havia aconseguit abans. Però si sumem els sous i fitxes d'aquests jugadors tenen, entre tots, un preu molt inferior al fitxatge futbolístic més car de la història, i del qual el president del club treu pit confonent valor i preu.

O com les noies del waterpolo femení, que van obtenir la medalla d'or als darrers campionats mundials, però com se'ls dóna prou valor han de marxar a universitats nordamericanes a entrenar-se. Una actitud molt semblant succeeix a empreses tingudes per punteres, amb un elevat preu de mercat i de cotització, però que no sempre es correspon amb un valor social i humà equivalent. Bé farien els alts càrrecs directius en reflexionar sobre aquesta qüestió i, per desmentir el poeta, saber quan cal parlar de preu i quan de valor.