La realitat és que és imprescindible una bona connexió dels ports catalans de Barcelona i Tarragona amb el corredor ferroviari Mediterrani amb ample europeu per poder aprofitar que el Mediterrani és el gran corredor del comerç marítim mundial pels grans fluxos de mercaderies d'Àsia a Europa que passen pel canal de Suez. Actualment en un 75% van als ports del nord d'Europa i amb el Corredor Mediterrani, els ports de Barcelona i Tarragona es podrien convertir en la porta logística del sud d'Europa, ja que els vaixells s'estalviarien tres o quatre dies de navegació i energia. El problema? Que actualment les connexions ferroviàries existents no són suficients ni àgils. Catalunya necessita exportar i és vital estar ben comunicat amb els mercats d'exportació, tant per terra com per mar.
A dia d'avui, la construcció del Corredor Mediterrani està força endarrerida, a causa sobretot de la manca de voluntat política de l'Estat espanyol. La concepció centralista de l'Estat espanyol ha determinat des del segle XIX un mapa radial de les comunicacions ferroviàries amb centre a Madrid per motius polítics, amb una lògica imperialista, prescindint de la racionalitat econòmica. L'Estat espanyol en els últims anys ha prioritzat les línies d'alta velocitat per a passatgers, també amb un esquema radial i sense tenir en compte que no són rendibles. Aquest pla costós i innecessari ha deixat de banda el Corredor Mediterrani.
Durant anys, l'Estat espanyol va oposar al Corredor Mediterrani el denominat Corredor Central per comunicar el nord d'Àfrica amb Europa. La irracionalitat d'aquest pla, que suposava allargar el recorregut, pujar a més dels 600 metres sobre el nivell del mar de la Meseta i foradar els Pirineus per un costosíssim túnel per arribar a un lloc de l'altre costat -sense grans eixos de connexió- va ser reconeguda per la Unió Europea, que el va rebutjar, i va prioritzar el Corredor Mediterrani.
Malgrat això, les connexions dels ports catalans i el tram de la costa mediterrània sofreixen molts endarreriments. Un cop més els ciutadans de Catalunya sortim perjudicats per la política de l'Estat espanyol. Amb la manca del Corredor Mediterrani, perdem competitivitat i inversions. De fet, ja hi ha dificultats per atreure algunes noves inversions com les de Daimler i hi ha hagut endarreriments en inversions ja decidides (BASF).
L'ample ferroviari ibèric actual suposa una gran ineficiència, ja que els contenidors han de canviar de tren a la frontera. Catalunya es podria convertir en un pol molt dinàmic del sud d'Europa i els seus ciutadans tindrien més oportunitats laborals i una millor qualitat de vida. Nogensmenys, la situació actual de dependència de l'Estat espanyol ens aboca al col·lapse viari i econòmic.