Empobrint i desaprofitant el capital humà

Fa un parell de mesos, la Fundació J. Bofill va fer públic el seu Anuari 2015 sobre l'Educació a Catalunya. Són gairebé 600 planes plenes de dades i d'anàlisis, que criden l'atenció sobre l'estat de l'educació, un tema clau pel futur del país. Vull comentar només una petita part; la que té a veure amb el finançament de l'educació.

No necessito repetir l'evidència que el progrés econòmic d'un país depèn en bona part dels augments de la seva productivitat, i que aquesta està, cada cop més, lligada a la millora de la qualitat del seu capital humà i a la seva capacitat d'utilitzar i d'incorporar coneixements als processos productius. I tampoc cal recordar que el progrés social està molt lligat a la disminució de les desigualtats, i a l'oferiment d'oportunitats per a tothom, altra vegada molt lligat a l'educació. Ja que el terme està de moda, m'agrada dir que les principals "estructures d'Estat" que necessitem per a qualsevol futur són el sistema educatiu i el sanitari, i que cal dedicar-hi més recursos. Començo parlant d'aquests, amb dades molt preocupants i poc conegudes.

La despesa pública de Catalunya representava fa dos anys un 2,8% del seu PIB. És la més baixa de tot Europa, i és comparable a la de països com Perú, Laos o Guatemala. La despesa mitjana de l'OCDE és de 5,6%, és a dir, el doble. En part això passa perquè entre el 2009 i el 2013 s'han fet retallades d'uns 1.200 milions d'euros, que representen una disminució del 16,7%, mentre que Espanya s'ha retallat un 14,6%, i a la UE, només un 3,4%.

Tot això mentre la població escolar augmentava en 98.000 alumnes en les etapes no universitàries i 2.700 a la Universitat. Catalunya és el 6è país que més ha retallat d'Europa després de Romania, Letònia, Lituània, Bulgària i Portugal, i s'ha situat actualment a la cua de tots els països europeus. Repeteixo, sense voluntat de convertir-se en un país pioner, només per poder comparar-se amb la mitjana de l'OCDE, caldria doblar la despesa en educació, i aquest és un esforç impressionant. Cal recordar que la Llei d'Educació de Catalunya va fixar l'objectiu d'un 6% per l'any 2017...!

Com que una part important del finançament de les Universitats té com a destí l'R D I, també és important recordar que la UE té fixat com a objectiu, des de fa més de 10 anys, una inversió del 3% del PIB (1% públic i 2% d'empreses) i que actualment Catalunya no passa de l'1,45% (amb només un 0,63% públic).

No es pot dubtar gaire que, encara que els diners no ho són tot, una bona part dels resultats preocupants del sistema (fracàs escolar, abandonament prematur, desequilibri entre excés de formació superior i manca de formació mitjana, poca transferència de coneixements entre universitats i empreses, emigració de cervells...) són en part degut a la manca de recursos que fan palesa aquestes i altres dades, sobretot quan es comparen amb les de països amb els quals, lògicament, ens agradaria assemblar-nos.
Avui et destaquem
El més llegit