El passat dia 20, després d’hores de reunió, els estats membres de la Unió Europea (UE) van arribar a un acord per tal que la Comissió presenti un pla que permeti lluitar contra els efectes del cost de les energies, principalment del gas natural. Sent l’espanyola -i, per tant, la catalana- economies arrossegades -és a dir, dependentes totalment del que fan els altres socis- aquest acord és fonamental per a nosaltres i les nostres empreses.
Abans, però algunes dades. La UE estima que la inflació mitjana per al 2023 a la Unió serà del 5,5%, mentre que l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) preveu que sigui del 6%. I s’espera que el creixement del PIB serà gairebé nul, ja que tancar les importacions de gas rus significa una reducció de l'1% en el creixement i, aquest fet, ja gairebé ha tingut lloc. Ara, de gas rus, se’n consumeix el mínim. Primera, doncs, idea clara que hem d’assumir: el consum de gas rus a la UE serà gairebé zero. Alternatives? Moltes, però cares.
Per què dic cares? Doncs perquè en aquest món -vostès ja ho saben- tothom és amic fins que es parla de diners. S’està negociant amb els noruecs -que semblen ser els més flexibles-, amb Algèria i Qatar -amb ambdós hi parla França, sobretot- i amb els Estats Units que ens venen el gas natural quatre vegades més car del que el paguen ells -cosa que ens hauria de fer pujar la mosca al nas pel que fa a la guerra d’Ucraïna i l’escàs interès americà en què allò s’acabi al més aviat possible-. A més, l’euro s’ha afeblit respecte al dòlar que és la moneda de referència per a les transaccions energètiques. Insisteixo: la guerra d’Ucraïna consisteix en puntades de peu que Rússia i els Estats Units es donen mútuament però... al cul d’Europa.
El consum de gas rus a la UE serà gairebé zero. Alternatives? Moltes, però cares
El think-tank Bruegel ha previst cinc escenaris pel que respecta al preu de l’energia. Els en detallo els dos extrems, màxim i mínim:
· Aturada total de compra a Rússia, hivern fred i fracàs de les polítiques d’estalvi: Preus un 20% superiors als actuals.
· Bons preus dels proveïdors, hivern benigne i èxit en les polítiques d’estalvi: Preus un 40% inferiors als actuals (l’equivalent als de febrer del 2022, abans de la invasió russa).
Aquí hi intervenen molts factors, com poden observar:
· Bones negociacions amb Rússia (depèn de la guerra)
· Bones negociacions amb els proveïdors (política de compra)
· Meteorologia (cada grau de temperatura exterior que varia implica una variació del consum del 4%).
· Política d’estalvi (es persegueix una reducció del consum elèctric del 10%, mentre que per al gas l’objectiu és del 15%)
L’hivern serà dur, sobretot perquè hi ha causes que afecten els preus de l’energia que no es poden controlar del tot (Rússia i la meteorologia). Els altres semblen mig encarrilats
Com poden observar, hi ha factors que depenen de la sort: la meteorologia i, fins a cert punt, l’evolució de les negociacions amb Rússia, avui inexistents. Però altres depenen de la bona governança que, per sort, està en mans europees i no pas nostres.
La reunió que han mantingut els 27 a Brussel·les no ha estat fàcil. Un exemple: Alemanya era contrària al topall del preu del gas perquè pensa que un topall massa baix podria fer que la població no estalviés -fet versemblant en un país ric com Alemanya-. Espanya pensa que el topall és necessari, i ha de ser baix, perquè la gent no pot pagar l’energia tan cara. Al final sempre acaben topant els bons governats amb els mals governants. Gràcies a Déu s’ha arribat a un principi d’acord. L’hivern serà dur, sobretot perquè hi ha causes que afecten els preus de l’energia que no es poden controlar del tot (Rússia i la meteorologia). Els altres semblen mig encarrilats. Sort!