Cada cop tothom té més clar que la resolució del problema de l’habitatge a Barcelona passa inexcusablement per abordar-lo des d’una perspectiva metropolitana. La saturació de l’espai urbà al terme municipal de Barcelona, tot i que després ho matisarem, fa inevitable actuar en termes metropolitans si es vol augmentar l’oferta d’habitatge. Per respondre a les necessitats en augment d’una població que creix poc, però que cada vegada necessita més habitatges - perquè la dimensió de les unitats de convivència es redueix-, l’element clau és augmentar l’oferta com a instrument bàsic per fer-la assequible.
"Cada cop tothom té més clar que la resolució del problema de l’habitatge a Barcelona passa inexcusablement per abordar-lo des d’una perspectiva metropolitana"
Una reserva de sòl important però a administrar amb cura
L’espai metropolità també és limitat i cal administrar-lo amb cura perquè el sòl ocupat ha passat del 40 al 47% en els darrers 20 anys. La creació d’una ciutat metropolitana està absolutament renyida amb l’opció de noves grans concentracions perifèriques d’habitatge, que generen segregació i corresponen a un model obsolet del qual lamentablement en tenim algun exemple. L’opció prioritària per a la generació de nou habitatge metropolità hauria de passar per l’aprofitament i la reconversió dels polígons industrials que compleixin unes determinades característiques.
Les 3.776 ha de sòl industrial a l’AMB, incloent-hi la ciutat de Barcelona, equivalen a quasi una tercera part del sòl residencial actual. Dels 254 polígons existents, se’n comptabilitzen 48 sense activitat i 59 on l’activitat no supera el 60%, Per tant, això vol dir que tenim un potencial de sòl lliure en zones industrials prou significatiu perquè ens plantegem com en maximitzen l’aprofitament col·lectiu.
"Les 3.776 ha de sòl industrial a l’AMB, incloent-hi la ciutat de Barcelona, equivalen a quasi una tercera part del sòl residencial actual. Dels 254 polígons existents, se’n comptabilitzen 48 sense activitat i 59 on l’activitat no supera el 60%"
La nova indústria i les zones urbanes
En molts casos, encara tenim la imatge de les activitats que es desenvolupen en un polígon industrial com a poc compatibles amb la vida urbana. Evidentment, no tots els polígons són iguals, però la transformació de la indústria fa que cada vegada hi tinguin més rellevància les activitats que no generen contaminació, que es desenvolupen en immobles d’estètica plenament urbana, que es complementen amb nombroses activitats de serveis complementaris –sobretot de magatzematge- o de serveis a la població que necessiten grans espais –com la venda i la reparació d’automòbils. És més, tots els experts coincideixen que per promoure el desenvolupament tecnològic i la innovació, un entorn urbà, amb la seva barreja d’activitats i de persones, és molt més favorable que un espai segregat.
Per tant, tenim la conveniència d’assimilar un creixent nombre de polígons i de zones industrials a uns estàndards residencials, la nova indústria cada vegada necessita més aquest tipus d’entorns per desenvolupar-se i tenim un sòl relativament abundant i amb importants mancances d’ocupació que pot acollir nova oferta residencial. Ah! I el 40% del sòl dels polígons industrials és públic.
Promoure activitats avançades creant ciutat
A la ciutat de Barcelona, el 22@ és un exemple prou reeixit de transformació d’una zona industrial i suburbial en un nou centre mixt que aplega activitats productives avançades i una significativa oferta residencial. Evidentment, no tots els polígons industrials poden aspirar a captar activitats de primer rang com el 22@. Però sí que hi ha possibilitats en molts casos d’evolucionar fàcilment cap a zones mixtes d’activitat i de residència que siguin atractives tant per a les activitats productives que ja hi eren, com per atreure’n de noves i per a nous residents.
"El 22@ és un exemple prou reeixit de transformació d’una zona industrial i suburbial en un nou centre mixt que aplega activitats productives avançades i una significativa oferta residencial"
Si hi ha la voluntat política i la determinació per fer-ho, es podrien encetar sota el comandament de l’AMB i del Departament de Territori diverses experiències pilot en els municipis que vulguin apuntar-s’hi i en els polígons on hi hagi més possibilitats d’èxit. En qualsevol cas, es tracta de microcirurgia que no pot limitar-se a l’oferta d’habitatge, sinó que cal dotar-la de tots els atributs urbans –equipaments, transport, qualitat ambiental- perquè esdevingui funcionament nova part de la ciutat metropolitana.
El Bon Pastor, la gran oportunitat al terme municipal de Barcelona
I pel que fa a Barcelona, malgrat la saturació de l’espai i al marge d’una Zona Franca on el predomini de grans instal·lacions productives no ho faria aconsellable, és al sector del Bon Pastor –incloent-hi Sant Andreu-Maquinista i el sector davant de Cobega- on hi ha el volum més important de sòl industrial que, a més, reuneix prou característiques per esdevenir una nova versió del 22@. L’escandalós endarreriment de la construcció de l’estació de l’AVE a La Sagrera no hauria de servir d’excusa per no posar-se treballar immediatament en aquest objectiu.