Parlava la setmana passada de si la IA havia d’entrar a les aules. Els generadors de textos i d’imatges a partir de models de llenguatge estan provocant un canvi que més que tecnològic és cultural.
Ha estat en tornar de les vacances d’estiu i ens hem trobat de nassos amb imatges generades amb IA que competeixen en bellesa i creativitat amb les d’artistes reconeguts. En el decurs d’una setmana he vist les cares d’estupor de dissenyadors, directors d’art, fotògrafs, il·lustradors, dissenyadors editorials, directors d’escola de disseny, professors de màster i publicistes. Els debats ètics, legals i filosòfics són incomptables i tot just comencem a plantejar els que toquen. De tots, el que més m’interessa és el filosòfic de l’existència, del ser de la tecnologia: un cop una tecnologia existeix no pot no-existir. Preocupem-nos de què en fem.
Una derivada del fenomen és amb la celeritat que s’ha produït. Fa cinc anys les imatges que aquests sistemes eren capaces de generar eren de 32 x 32 píxels (una icona del mòbil ja en fa 180 x 180) i just abans de l’estiu teoritzàvem encara amb quatre demos i un parell de betes privades. Mentre estàvem entretinguts amb l’enginyer il·luminat de Google que contractava un advocat perquè afirmava que el model d’IA LaMDA tenia consciència (“Sé distingir una persona quan parlo amb ella”) arribaven models amb llicències obertes descarregables a l’ordinador.
Podria passar el mateix amb els robots? O més ben dit, podria estar passant el mateix amb els robots? Ja ha passat i no ens n’hem adonat? Si mirem el que tenim a casa hi trobarem uns quants robots: la Roomba, la Termomix, Alexa, la televisió intel·ligent, els llums que encenem amb la veu. Si fem cas de la definició de robot —sistema amb sensors, capacitat de procés i actuadors capaços de modificar el seu entorn— en trobaríem encara més; un cotxe modern encaixa amb aquesta definició. I en un futur no massa llunyà, un parell d’anys, n’hi podríem tenir més.
El debat ve a tomb perquè aquesta setmana han coincidit uns quants anuncis que apunten en aquesta direcció. Per una banda, Amazon ha presentat una actualització al seu Astro Bot, el robot domèstic de vigilància que havia presentat l’any passat. La característica estrella d’aquesta versió és la capacitat de monitorar mascotes mentre els amos són fora. L’Astro, que no es troba fent una cerca a Amazon, però curiosament sí fent-la a Google -qui després et dirigeix a la plataforma-, és el que a Amazon se'n diu un “Day 1 Edition”: productes només disponibles per invitació per a gent molt pionera. Amazon el posarà a la venda per uns 1.500 euros, la xocolata del lloro pels que compren mascotes a preus desorbitats i després els posen vestits. Els auguro trencament d'estocs.
Musk diu que el negoci dels robots serà més lucratiu que els dels Tesla
La notícia ha coincidit amb l’esperada presentació del robot Optimus de Tesla. Després del ridícul espantós de l’any passat presentant un actor vestit de lycra amb un casc dient que Tesla estava construint un robot, Elon Musk ho tenia molt difícil divendres passat. I no se’n va sortir. Tot el que vam veure va ser un robot humanoide que saludava la gent mentre caminava com si tingués mal de ventre.
A un preu de mercat per sota els 20.000 dòlars, la tercera part d’un Tesla Model Y, Musk diu que el negoci dels robots serà més lucratiu que els dels Tesla i que ell aspira a fer la màquina que construeixi la màquina. Si fa una iteració més i fa la màquina que fa la màquina que fa la màquina, es queda sense feina. Musk es va curar en salut i va dir que començarien a acceptar comandes a partir de 2024-25. De moment ho arxivem a la carpeta de trucs publicitaris de Musk per promocionar Tesla.
Hi ha un tercer en discòrdia, que ha passat més desapercebut i que per això em resulta bastant més interessant. Creat a Aberfal, un poble de la costa de Cornualla a Anglaterra, el robot Ameca és un model d’humanoide amb expressió facial que ja ens va sorprendre a principis d’any per com d’inquietant resultava. Doncs ha passat el que havia de passar i l’han connectat amb el model de llenguatge GPT-3 d’Open AI, aquell que és capaç de generar textos a partir de frases. L’Ameca és capaç de mantenir converses totalment obertes amb tota mena de persones en situacions quotidianes. El resultat és molt més que la suma de les parts. Expressions facials familiars més un discurs raonat i coherent és força del futur com podeu comprovar en el vídeo que n’han penjat a YouTube.
Ha passat tot en un mes: una marca de cotxes de luxe anuncia la voluntat de posar un robot a cada llar, una marca de gran consum anuncia que posarà un robot per a cada mascota i una integració de tecnologies exponencials ens promet posar un robot a cada conversa. Em fascina i alhora em preocupa la velocitat a la que tot està passant. Per veure d’on veníem i on som podeu veure el vídeo-resum de l’evolució dels robots de Boston Dynamics: de dos bastons a mode de potes caminant en cercle fa 25 anys a humanoides capaços de fer rutines de gimnàstica i parkour avui. Ben aviat a casa.