Ergodicitat

Des d'ara en sentirem a parlar, de l'ergodicitat. Aquest terme matemàtic defineix la capacitat d'un sistema per retornar a un estat semblant a l'inicial després d'un interval de temps llarg. No trigaran gaire els economistes, els polítics i els periodistes a fer-ne usurpació, per molt que faci empipar al gremi dels pitagòrics.

Fa uns dies vaig assistir a una discussió entre un ecologista i un tecnòleg. El primer li retreia al segon l'ús desencertat de la paraula "ecosistema" per referir-se al marc de relacions en què interactuen diferents agents socials i econòmics. En el diccionari naturalista l'ecosistema té connotacions dissemblants; es defineix com un sistema d'organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d'un espai definit.

Vet aquí que l'ecologista no acceptava el símil de cap manera i airejava el seu disgust, mentre el grup de circumstants no encertàvem a entendre l'abast de la rondinada. El tecnòleg, que pocs moments abans havia aconseguit l'admiració de l'auditori per l'exhibició d'un simulacre de mapa mental, en què suposadament es reflectia un ecosistema que pretextava una iniciativa que res tenia a veure amb cap dels regnes de la natura, es mostrava displicent i poc disposat a acceptar el retret semàntic.

Quantes vegades l'adulteri de la paraula enlluerna el significat de les coses. Aquesta mateixa ensulsiada econòmica que ens ha tocat viure en aquest darrer lustre ens ha fet mastegar xiclets amb gust de subprimes i ens hem hagut d'empassar unes quantes primes de risc com qui s'afarta de bunyols de Quaresma. I així tenim l'estómac.

Uns i altres hem après que en economia les paraules no volen dir allò per al què estan concebudes sinó allò per al què estan cotitzades; a vegades, a l'alça, com l'edulcorant sinergia (massa sovint amb la síl·laba tònica canviada); a voltes, a la baixa, com la prostituïda emprenedoria. Hi ha tot un lèxic de mots promiscus que aconsegueixen maquillar la realitat, per molt que la realitat no n'entén d'estètiques impostades.

El vocabulari no en té cap culpa, dels usos eixelebrats. Potser és que pensem més aviat poc i parlem massa. Potser és que, tant de parlar, perdem el llegir i, per llegir poc i malament, no ens en recordem d'escriure bé. I així no hi ha manera d'entendre'ns.

Per això necessitem l'ergodicitat, perquè gairebé tot recuperi les maneres d'abans, tal com érem, ingenus.

Avui et destaquem
El més llegit