Harold Lasswell sabia molta de propaganda. Representava allò que ara anomenaríem guru de la comunicació política. El senyor Lasswell s'adonà molt aviat que el món democràtic evolucionava cap a una estructura més atomitzada i, per tant, menys manipulable pel poder polític: l'individu seria el gran protagonista i els capricis individuals tindrien més i més importància.
Per treure profit d'aquest individualisme, Lasswell recomanava l'any 1927 als polítics que fessin servir la propaganda, en el ja clàssic llibre Propaganda Technique in the World War. Si no podem forçar la gent a fer alguna cosa, pensava Lasswell, portem-los a què vulguin fer allò que volem que facin, però sense que se n'adonin: "Si la massa vol ser lliure de cadenes de ferro, ha d'acceptar cadenes de plata"; és a dir, "no pot esperar escapar de la seducció", perquè "més es pot guanyar amb la il·lusió que amb la coerció".
Les cadenes de plata només poden ser posades si l'encadenat vol. Lasswell pensava que en democràcia ja no es podrien fer servir les cadenes de ferro, aquelles que el poder absolut posava per subjectar el discrepant contra la seva voluntat. Les de plata, metall més noble, serien el lligam que la gent acceptaria, i fins i tot en faria ostentació. El poder ja no podria ser coercitiu, sinó seductor.
Com ja saben, l'aplicació al món del consum d'aquesta senzilla regla de la comunicació política està essent un èxit rotund. Perquè les cadenes que anunciava Lasswell no són d'ús exclusiu per la política. De fet, avui dia estan essent millor aplicades per part de les marques comercials, que no pas per la política tradicional, que pateix una forta crisi de credibilitat. En efecte, la publicitat facilita la generació de cadenes de plata. És a dir, genera necessitats, la satisfacció de les quals sembla que hagi d'estar en el consum. La càrrega de promeses d'estatus social o de benestar o felicitat que s'atribueix al consum el fan enormement atractiu.
Però la publicitat no pot generar, per si sola, l'esclavatge de les cadenes de plata. La cadena de plata només apareix quan l'esclavitzat accepta posar-se-la. Estem davant d'un clàssic exemple de gestió perjudicial de les expectatives: esperar que el consum tangible proporcionarà satisfaccions intangibles. Un fet que, per bé que pot arribar a succeir, només per excepció es compleix i, a més, té l'obsolescència programada.
Que s'entengui: el consum no és una cadena en si mateix. La cadena és la dependència que neix de tres factors seqüencials:
1) atribuir al consum uns beneficis que no pot donar;
2) augmentar-lo progressivament sense plantejar-se que potser les nostres expectatives de partida no són les encertades;
3) seguir-lo augmentant, fins i tot quan ja hem arribat al límit de les nostres possibilitats econòmiques. Sense verbalitzar-lo, estaríem essent esclaus per convicció.
Així doncs, aquesta modalitat d'esclavatge funciona com segueix. Les cadenes de plata comencen essent invisibles i nobles. Fins i tot, farda per projectar una imatge de superior capacitat de compra o de fortuna. Si no es controlen, deixen de ser una dependència psicològica només, per esdevenir cadenes de plàstic: del plàstic de la targeta de crèdit.
En casos extrems, degeneren en un esclavatge definitivament menys romàntic com és el del ferro del deute privat. És l'esclavatge que neix de la il·lusió que la felicitat es compra i és compra. Quant, en realitat, té més a veure amb moltíssims altres factors. Entre d'altres, respecte al consum mateix, la felicitat té més relació amb l'absència de necessitats que amb l'abundància de consum. Alertava Nassim Taleb (@nntaleb) fa uns dies: "Els investigadors sobre felicitat estudien la relació entre els ingressos i la felicitat, com sigui que se la defineixi; haurien d'estudiar la relació entre els ingressos no gastats i la felicitat".
Per treure profit d'aquest individualisme, Lasswell recomanava l'any 1927 als polítics que fessin servir la propaganda, en el ja clàssic llibre Propaganda Technique in the World War. Si no podem forçar la gent a fer alguna cosa, pensava Lasswell, portem-los a què vulguin fer allò que volem que facin, però sense que se n'adonin: "Si la massa vol ser lliure de cadenes de ferro, ha d'acceptar cadenes de plata"; és a dir, "no pot esperar escapar de la seducció", perquè "més es pot guanyar amb la il·lusió que amb la coerció".
Les cadenes de plata només poden ser posades si l'encadenat vol. Lasswell pensava que en democràcia ja no es podrien fer servir les cadenes de ferro, aquelles que el poder absolut posava per subjectar el discrepant contra la seva voluntat. Les de plata, metall més noble, serien el lligam que la gent acceptaria, i fins i tot en faria ostentació. El poder ja no podria ser coercitiu, sinó seductor.
Com ja saben, l'aplicació al món del consum d'aquesta senzilla regla de la comunicació política està essent un èxit rotund. Perquè les cadenes que anunciava Lasswell no són d'ús exclusiu per la política. De fet, avui dia estan essent millor aplicades per part de les marques comercials, que no pas per la política tradicional, que pateix una forta crisi de credibilitat. En efecte, la publicitat facilita la generació de cadenes de plata. És a dir, genera necessitats, la satisfacció de les quals sembla que hagi d'estar en el consum. La càrrega de promeses d'estatus social o de benestar o felicitat que s'atribueix al consum el fan enormement atractiu.
Però la publicitat no pot generar, per si sola, l'esclavatge de les cadenes de plata. La cadena de plata només apareix quan l'esclavitzat accepta posar-se-la. Estem davant d'un clàssic exemple de gestió perjudicial de les expectatives: esperar que el consum tangible proporcionarà satisfaccions intangibles. Un fet que, per bé que pot arribar a succeir, només per excepció es compleix i, a més, té l'obsolescència programada.
Que s'entengui: el consum no és una cadena en si mateix. La cadena és la dependència que neix de tres factors seqüencials:
1) atribuir al consum uns beneficis que no pot donar;
2) augmentar-lo progressivament sense plantejar-se que potser les nostres expectatives de partida no són les encertades;
3) seguir-lo augmentant, fins i tot quan ja hem arribat al límit de les nostres possibilitats econòmiques. Sense verbalitzar-lo, estaríem essent esclaus per convicció.
Així doncs, aquesta modalitat d'esclavatge funciona com segueix. Les cadenes de plata comencen essent invisibles i nobles. Fins i tot, farda per projectar una imatge de superior capacitat de compra o de fortuna. Si no es controlen, deixen de ser una dependència psicològica només, per esdevenir cadenes de plàstic: del plàstic de la targeta de crèdit.
En casos extrems, degeneren en un esclavatge definitivament menys romàntic com és el del ferro del deute privat. És l'esclavatge que neix de la il·lusió que la felicitat es compra i és compra. Quant, en realitat, té més a veure amb moltíssims altres factors. Entre d'altres, respecte al consum mateix, la felicitat té més relació amb l'absència de necessitats que amb l'abundància de consum. Alertava Nassim Taleb (@nntaleb) fa uns dies: "Els investigadors sobre felicitat estudien la relació entre els ingressos i la felicitat, com sigui que se la defineixi; haurien d'estudiar la relació entre els ingressos no gastats i la felicitat".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.