El 24 d'octubre és el dia de les Nacions Unides perquè aquell dia de l'any 1945 va entrar en vigor la Carta de les Nacions Unides, i un cop els signants la van aprovar, es va crear la pròpia organització. Això és el que diu la Carta al seu portal:
"Nosaltres, els països de les Nacions Unides, volem protegir les generacions futures dels efectes de la guerra que ha causat un patiment incalculable a la humanitat dues vegades al llarg de la seva vida. I confirmem la nostra fe en els drets humans bàsics, en la dignitat i el valor humà, i en la igualtat de drets entre homes i dones".
El que es diu en aquella introducció s'ha d'entendre en context, perquè sabent tot el que va passar després, sembla una mica ingenu. Els grans conflictes que van portar el món a la vora de l'abisme van demostrar clarament que calia una altra estratègia per sortir d'aquell port, un lloc on la gent s'escoltés, per treballar des del consens en objectius comuns.
Perquè el que diem tingui sentit no n'hi ha prou amb la repetició: necessitem la reacció dels altres, inevitablement, per saber si anem pel bon camí
S'ha parlat molt d'aquest valor, però no hem aconseguit entendre'ns. En tot aquest temps hem viscut una vegada més patiments indescriptibles. Les coses han canviat a millor en l'àmbit de la màquina, però l'essencial segueix sent el mateix: les guerres són les metodologies de facto per adquirir poder i resoldre desacords, i no hem inventat res que les substitueixi. No hi ha altre remei que admetre que hem fracassat, però al mateix temps, no hi ha més remei que aprofundir en aquest esforç per escoltar-nos.
Potser els pobles del món haurien de tornar al principi, per veure si realment vam sentir el que ens vam dir l'any 1945.
Com que som nadons d'uns mesos, comencem a articular paraules. Aquest inici, com tots els inicis, és incòmode, perquè passa amb pura imitació. Els sons es converteixen en síl·labes i després encadenem aquestes síl·labes amb altres sons nous. Parlem, sí, però perquè el que diem tingui sentit no n'hi ha prou amb la repetició: necessitem la reacció dels altres, inevitablement, per saber si anem pel bon camí. Necessitem algú, amb el seu exemple i paciència, que ens ensenyi a parlar.
Meryl Streep va guardar per al final la regla d'or de la interpretació: "el més important és escoltar"
Em pregunto si aquest món no seria un lloc més habitable si aprenguéssim a escoltar abans d'aprendre a parlar.
Faci el que faci, aparegui on aparegui, digui el que digui, jo sempre —repeteixo: sempre— escolto a Meryl Streep amb molta atenció. Acaba de rebre un dels principals premis del Principat d'Astúries i en el seu discurs d'agraïment, amb el seu habitual fluir de paraules lent i profund, va parlar del paper dels actors en el món. Va guardar per al final la regla d'or de la interpretació: "el més important és escoltar", ha conclòs. I va romandre en silenci.