La incertesa és el més remarcable. Per orientar-nos ens cal saber quant durarà la situació actual, quant de temps caldrà després per aconseguir vacunar a tota la població, bé sigui per infecció generalitzada, bé per disposar d'una vacuna produïda en laboratori i, per tant, quant de temps haurem de mantenir el confinament actual i quant trigarem a alliberar-lo progressivament i selectivament, i després caldrà veure els efectes de totes les mesures d'ordre econòmic implementades provisionalment i com haurà quedat el teixit productiu.
Tant l'oferta com la demanda s'han alterat notablement. Els comportaments dels agents econòmics els podem suposar canviats. Però, no és segur com tants donen per fet que no hi hagi un retorn als comportaments d'abans, excepte en allò que els canvis geopolítics imposaran i que corresponen més a la "desmundialització" (ja anunciada per economistes com el francès Jacques Sapir, de qui el llibre jo vaig comentar a SYN@PSIS, número 60 de setembre i octubre de 2012), amb la pèrdua de poder dels Estats Units i l'ascens de la Xina, amb més pes dels estats i pèrdua de rellevància política de la Unió Europea.
Cal esperar canvis en el que diem "ordenació del sistema econòmic". Sembla que el sector públic haurà de créixer i amb ell la centralització de les decisions, amb els Estats com a proveïdors de serveis públics i coordinadors més intensos, i una pèrdua de pes real de la Unió Europea, tot i que el seu aparell burocràtic intentarà fer veure que no i lluitarà per no perdre les prebendes que té. Fins i tot pot afectar a l'euro, ja qüestionat.
"Sembla que el sector públic haurà de créixer i amb ell la centralització de les decisions"
Un retorn quelcom semblant al que fou la Comunitat Econòmica Europea i la moneda cistella ECU podria ser una resultant a la pràctica. Sembla prou clar que la UE no és un marc adient per resoldre problemes dels ciutadans, amb idiosincràsies diferents de cada estat, amb cultures diferents i amb aparells productius que s'han volgut especialitzar en benefici d'uns països i en detriment d'altres.
En termes de renda i riquesa, pinta malament. Ens haurem endeutat considerablement per sobre del que ja ho estàvem, s'haurà reduït el PIB i s'hauran depreciat els actius que ens serveixen per tenir la sensació que tenim un estalvi per gastar en consumir per sobre de la renda generada, i per arriscar. La intensitat d'això depèn fonamentalment del que duri la situació actual i de quant haurem de destinar per sortir d'aquesta situació, amb la por afegida que, igual que ha aparegut el coronavirus, pot aparèixer qualsevol altre desastre abans de refer-nos.
El sotrac és fort, els canvis s'han de veure i, per sobre de l'economia actuen les decisions geopolítiques, que s'estan manifestant des de fa uns anys suaument i ara de manera molt ferma. Preferiria que no es complís el que vaig llegir els primers anys de dedicar-me a estudiar la geopolítica: quan aquesta guanya terreny en l'escenari mundial, s'apropa una guerra.