Confiança, mobilització, inspiració... són conceptes cada dia més difícils d’assolir. En una societat plena de soroll, la confiança en les persones amb responsabilitat de dirigir ciutats, empreses, famílies... és cada dia més baixa. Un lideratge en crisi ens porta a una pèrdua de la motivació i compromís. L’anhelada paraula anglosaxona de l’engagement.
Quin és l’antídot davant d’aquesta davallada de confiança? Com tot remei, és sempre multifactorial. Però ho resumiríem amb humilitat, actitud positiva i adaptabilitat. Avui el lideratge es produeix des de la pregunta, desenvolupant la capacitat d’escoltar i crear noves hipòtesis, de gestionar des de la prova-error. Sabent que ningú no té respostes certes en temps d’incertesa, però sí voluntats fermes.
"Avui el lideratge es produeix des de la pregunta, desenvolupant la capacitat d’escoltar i crear noves hipòtesis, de gestionar des de la prova-error"
Les persones que lideren avui necessiten altes capacitats en visió, resiliència, comunicació fluida i curiositat. Un/a líder és una persona capaç d'alinear un equip o comunitat entorn d'un objectiu comú. Reconeixent les aportacions del grup i els propis errors. Mèrits compartits, fracassos assumits. Mobilitzant voluntats i aconseguint resultats. Cuidant el benestar de les persones, en clau d'inclusió, desenvolupament i equilibri personal i professional. Gestionant el conflicte com a oportunitat d'innovar, des del consens.
Igual com els grans cuiners han obert les seves cuines als comensals, els i les CEO d'organitzacions lideren despullats. No importen només els resultats, sinó com s'hi arriba. I avui tot s'acaba sabent i la transparència és imprescindible. Per això l'ètica i cultura corporativa són avui els vestits del lideratge. El com defineix més la identitat que el què.
Abans els líders eren resultadistes, avui són relacionals. El lideratge es fa amb les persones, no per a elles.