Estàs preparat/da per conciliar?

A finals del segle passat era habitual pensar que el treball havia d'estar per sobre dels interessos més personals, com si la feina fou el més important i que la família i l'afició quedés sotmesa al seu sacrifici. És curiós veure com va canviant tot plegat, en pocs anys i ara més que mai s'imposa una nova manera de percebre-ho.

Es parla d'equilibri, de conciliació. Em va sorprendre escoltar d'un caça-talents, que al perfil dels aspirants es valora cada vegada més aspectes relacionals fora de l'àmbit laboral, aficions, pertinença a clubs associacions, col·legis professionals.

I la tendència, segons el meu parer és que això va a més. Especialment si volem deixar de ser una particularitat dins la UE, pel que fa als seus horaris de jornada partida, amb dues hores per dinar, el sopar després d'arribar de la feina, en molts casos per sobre de les 21 h, els esmorzars de mig matí, etc. Imaginem un nou paradigma on la jornada intensiva s'imposa en la majoria de casos, que per dinar només ens cal mitja hora, que pleguem de la feina amb temps suficient per a poder fer altres activitats més conciliadores.

Segurament, la jornada serà més productiva professionalment i també més motivant en l'àmbit personal. Un desig fet realitat. Però aquest procés de canvi no es farà de la nit al dia, ja que implica diferents qüestions, que van de la programació a la TV fins als horaris dels col·legis, de la restauració. També les persones individualment hauran de fer seu aquest canvi superant alguns reptes dels quals en destacaria els següents:

Administrar el temps disponible.
Serà possible en la mesura que les persones se les valori per objectius i no per les seves hores de permanència a la feina. Segurament no hi ha res més poc engrescador que "escalfar la cadira a l'oficina". Caldrà provocar reunions més productives i enriquidores.

• Mantenir l'equilibri.
És qüestió de triar quines són les prioritats de cadascú i actuar en conseqüència. L'absència mental a la feina és un indicador que ara per ara no és mesurable, però segurament és dels més importants pel que fa a productivitat. La flexibilitat en el lloc de treball ha de ser possible, i els mitjans tecnològics ens ajuden en aquest sentit.

• Devolució social.
Les persones tenen la necessitat de pertànyer més enllà de l'estrictament professional, d'associar-se, afiliar-se, i així retornar a la societat el que la societat els aporta. Per això es necessita temps disponible, que avui quasi no tenim, doncs en les condicions actuals és més un "sacrifici que una voluntarietat", en molts casos.

No es tracta de grans canvis, si més no de posar una mica d'organització al desgavell d'horari que estem desbocats. No fem més hores de feina, que d'altres. Aquí es fan 38,4 hores setmanals, enfront de les 37,7 d'Alemanya, 37,3 del Regne Unit o les 35,6 de França (segons EIRO). Es tracta de canviar les jornades extensives per jornades més intensives i productives. Quin repte, veritat? En sortirem beneficiats tots plegats!
Avui et destaquem
El més llegit