Imaginem que ens llevem un dia en un món sense semiconductors. El despertador no sona. Els nostres electrodomèstics no funcionen: no tenim nevera, ni microones, ni rentavaixelles. El televisor no rep res. Obrim l’ordinador per veure què està passant, i està bloquejat. No hi ha internet. El sistema operatiu està penjat. Tots els nostres arxius s’han esborrat: arxius de feina, fotografies, mails, informes mèdics i dades financeres. Tota memòria digital s’ha esvaït. Els telèfons mòbils estan en blanc. Les centrals de telefonia fixa també estan bloquejades. Cap aplicació està en funcionament. Whatsapp, Gmail, Instagram i Facebook no s’obren. Les xarxes socials estan paralitzades. Ni somiar amb fer anar Netflix, Amazon o Google. Mirem al carrer i els semàfors no funcionen. Els cotxes no poden arrancar. La banca ha perdut tota memòria dels nostres estalvis i de les nostres inversions. Tots els dispositius mèdics, des de marcapassos fins a aparells de radiografies, des d’audiòfons fins a sistemes de radioteràpia s’han bloquejat. Els hospitals es col·lapsen, impotents. A les fàbriques, totes les línies de producció estan inutilitzades: els autòmats, sistemes de planificació i robots industrials deixen de funcionar. Les indústries química, farmacèutica i alimentària no poden produir res. Ningú pot rebre ni emetre comandes. Les cadenes de subministrament s’han congelat. Les torres de control i els sistemes electrònics dels avions no funcionen. L’economia, la societat i les comunicacions en la seva totalitat s’han congelat.
Depenem absolutament dels semiconductors. La nostra vida està en xips (parafrasejant el famós programa de Joaquim Puyal, dels inicis de TV3). Des de l’aparició d’aquests dispositius, petites pastilles que acumulen la intel·ligència de tot el que ens envolta, més i més productes i sistemes han anat incorporant semiconductors, fins fer-los absolutament imprescindibles per al funcionament de l’economia, la societat i de la nostra vida personal. Els xips són els blocs constituents bàsics del món digital. Sempre en portem uns quants a sobre: al mòbil o al portàtil. Actualment, són recursos absolutament estratègics. Sense xips, la nostra realitat col·lapsaria i tornaríem, sobtadament, a l’any 1950.
Antics camps industrials d'arròs, avui són vergers de producció de processadors de silici
I, malgrat tot, en una espècie de somnolència que ens tenalla, ni ens adonem que existeixen; ni molt menys ens hem preocupat de produir-los. Quan Catalunya ja era una potència industrial, Corea del Sud era més pobra que Ghana i Taiwan era només una gran plantació de te. Si haguessin seguit les doctrines ortodoxes del mercat i haguessin reforçat el seu avantatge comparatiu (allò en què eren forts de manera natural), avui serien grans productors d’arròs i plantes opiàcies. Ni Corea del Sud, ni Taiwan (ni abans el Japó, ni ara la Xina) tenien cap avantatge comparatiu per fabricar semiconductors. Però amb constància, visió estratègica i polítiques efectives han aconseguit controlar el 80% de la producció mundial de xips. Antics camps inundats d’arròs, avui són vergers de producció de processadors de silici.
La pandèmia ha trencat les cadenes globals de subministrament de xips. Àsia té les cartes guanyadores. Fins i tot els Estats Units, on es va desenvolupar la ciència bàsica que permet fer possibles els semiconductors, han quedat enrere en la cursa tecnològica de la fabricació. Avui, la fabricació de semiconductors és un coll d'ampolla geoestratègic. Europa, totalment endarrerida en la indústria dels xips, pot entrar en una glaciació tecnològica. Afortunadament, conserva alguna joia de la corona: un dels processos més crítics, el de gravació per fotolitografia, està en mans de l’empresa holandesa ASML, que fabrica avui la que potser és la màquina més important del món, un sistema de rajos ultra-violetes per gravar els circuits en silici que val 150 milions de dòlars, conté 100.000 peces complexes, i requereix 40 contenidors, tres avions i 20 camions per ser transportada. La seva tecnologia pot encara seguir la llei de Moore: doblar la capacitat dels xips cada dos anys. Els EUA malden per evitar que màquines d’aquest tipus arribin a la Xina i els tècnics xinesos puguin fer enginyeria inversa. Les novel·les d’espies s’escriuran en la frontera del silici de dos nanometres.
Posar en funcionament una nova planta de semiconductors és com fabricar un portaavions o com construir una central nuclear: costa més de 20.000 milions d'euros i requereix entre tres i cinc anys
En qualsevol cas, el món pateix avui una esfereïdora escassetat de xips i als països occidentals els tremolen les cames. El sector de l’automòbil perdrà més de 100.000 milions de dòlars en vendes enguany per la manca de xips. Seat ha plantejat un ERTO per a 11.000 treballadors fins el 2022. Contínuament, a Catalunya, m’arriben notícies de projectes que es retarden per la manca de xips. I recuperar la producció no és immediat: posar en funcionament una nova planta de semiconductors és com fabricar un portaavions o com construir una central nuclear. Costa més de 20.000 milions d’euros i requereix entre tres i cinc anys.
Imaginem que una d’aquestes grans instal·lacions s’ubiqués a Catalunya. Es generarien desenes de milers de llocs de treball de molta alta tecnologia, amb elevats salaris. Es desenvoluparia una industria auxiliar propera d’extraordinari valor, en els segments de maquinària de precisió i test. Es generarien connexions amb universitats i centres de recerca, que posarien el país en l’avantguarda de la investigació i la transferència en aquest àmbit. Es generaria coneixement de frontera, que es podria aplicar de manera immediata al territori. Alguns equips d’investigadors i directius, entrenats a la planta de xips, decidirien crear les seves pròpies startups. S’atrauria inversió de capital risc. Circularien per Catalunya milers de científics i directius internacionals en viatges de negocis i recerca. Es generarien milers de nits d’hotel. Floririen serveis annexos, amb una allau de llocs de treball, des de restaurants fins a empreses de consultoria especialitzada. Una instal·lació així garanteix dècades de prosperitat.
Una gran factoria de xips s'ubicarà on hi hagi una millor oferta combinada i un millor ecosistema innovador
Però una planta moderna de semiconductors pot ubicar-se en qualsevol lloc d’un país avançat. Els semiconductors no han d’estar a prop dels mercats finals, ni depenen de mines de matèria primera per fabricar-se. Una gran factoria podria localitzar-se a Munic, a Hèlsinki, a Paris o a Barcelona. On s’ubicarà? Allà on hi hagi una millor oferta combinada i un millor ecosistema innovador. Una oferta d’entorn tecnològic, de qualitat institucional, de provisió de talent, d’infraestructures, i també (no siguem ingenus), de forta inversió pública en forma d’ajuts directes a l’R+D, crèdits tous i fiscalitat favorable. Avui, empreses com TSMC (Taiwan Semiconductors) o Intel estan rastrejant Europa buscant el millor lloc per ubicar les factories del futur. Països i ciutats competiran aferrissadament per aquestes fàbriques. La nova geografia econòmica i industrial es construirà al seu voltant.
La nostra vida depèn dels xips. Voldríem a Catalunya una planta de xips?