Si a algú li havia anat bé la crisi de la covid-19 és Mark Zuckerberg. Per un tema purament quantitatiu: més gent tancada a casa vol dir més consum de mitjans socials, i per un tema qualitatiu: Facebook ha tingut un destacat paper en la lluita contra la pandèmia i Zuckerberg ha fet donacions milionàries per la investigació. Durant tres mesos ha estat el filantrop que aspira ser i ha deixat de ser vist com el responsable del hackeig més gran a la democràcia. No m’ho invento jo, ell mateix ha reconegut públicament que la seva xarxa social va ser instrumental en la supressió del vot, en l’escàndol Cambridge Analytica i en l’afer de les xarxes de bots russos.
Però aquest idil·li entre servei públic, democràcia i xarxes socials es va trencar amb l’homicidi de George Floyd, amb les reaccions posteriors als carrers i a les xarxes, i amb la gestió incendiària que n’ha fet el President Trump. I molt especialment les seves publicacions a les xarxes socials, que van obrir la Capsa de Pandora.
Fa un parell d’anys, Twitter ja es va plantejar si tancar o no el compte de @realDonaldTrump ja que violava constantment les seves normes d’ús, amb assetjaments a col·lectius i individus o amb continguts —fake news i mentides a banda— que inciten directament a l’odi. La decisió llavors va ser de no tancar-l’hi amb l’argument que la figura del POTUS és de rellevància mediàtica i la gent té dret a saber què pensa.
"Si a algú li havia anat bé la crisi de la covid-19 és Mark Zuckerberg"
Però aquest cop ha estat diferent. La gota que ha fet vessar el got i ha provocat una reacció en cadena, va ser un tuit de Trump reproduït també a Facebook, que contenia la frase “When the looting starts, the shooting starts” (quan comenci el pillatge, comencen els trets), en referència als disturbis al carrer de protesta per l’homicidi de Floyd.
Resulta que aquesta frase la va popularitzar el cap de policia de Miami Walter E. Headley l’any 1967 en una situació similar, en el marc de les protestes pels drets civils dels negres. Headley havia manifestat a la premsa que “no l’importava ser acusat de brutalitat policial”. La frase sembla tenir l’origen en el cap de policia de Birmingham, Alabama l’any 1963. Des de llavors ha estat utilitzada per governadors, caps de policia, alcaldes i autoritats diverses. La frase va ser investigada pel Congrés dels EUA amb motiu dels disturbis a Washington del 1968.
Fins al 29 de maig de 2020, que la va utilitzar un president. Caps de policia, governadors, alcaldes i polítics de tots els colors van criticar-lo i Twitter va actuar com havia dit: el va amagar immediatament darrere d’una advertència de “fomenta la violència” i en va impedir els retuits i els ‘m’agrada’ per evitar-ne la difusió. Trump va contraatacar al cap de dos dies amb una ordre executiva que eximeix les xarxes socials de qualsevol responsabilitat sobre contingut publicat pels seus usuaris, una ordre feta a mida per a què ell hi pugui publicar el que vulgui. Zuckerberg va reaccionar de manera tèbia a les peticions que li demanaven que marqués el missatge a Facebook com havia fet Twitter. Va manifestar que tot i que personalment no li agradava el que havia publicat Trump, “les plataformes d’internet no han de fer d’àrbitres de la veritat”. De facto una declaració de guerra contra Twitter amb segones i terceres lectures.
Zuckerberg: "Les plataformes d'internet no han de fer d'àrbitres de la veritat"
A partir d’aquí, les reaccions es van succeir en cadena. Nombrosos treballadors de Facebook inclosos algun directiu van mostrar públicament el seu desacord amb la no-reacció de Zuckerberg, organitzacions pels drets civils van muntar la campanya de boicot #StopHateForProfit (“Prou odi a canvi de beneficis”) i els grans anunciants van decidir deixar d’anunciar-se a Facebook per pressionar Zuckerberg. Els anunciants no volen sortir al costat de missatges d’odi. Estem parlant de Coca-Cola, Levi Strauss, Ford, Verizon, North Face, Starbucks, Diageo i Unilever, amb Pepsico i Procter & Gamble valorant-ho hores d’ara.
Això és un tall molt gros del pastís publicitari i de la facturació de Facebook; la publicitat representa el 99% dels 70.000 milions dels seus ingressos anuals. Les accions de Facebook i Twitter van caure set punts quan divendres es van conèixer els anunciants que deixaven d’anunciar-s’hi. Amb els darrers anuncis d’ahir la capitalització de la xarxa social ha caigut un 8% i ha perdut en dos dies 60.000 milions de dòlars.
L’anunci de Mark Zuckerberg, divendres al tard, en què comunicava que la plataforma començarà a suprimir contingut que inciti a l’odi o busqui desencoratjar el vot, i a etiquetar-lo en cas que sigui d’interès públic (com els missatges de polítics) arribava massa tard però és prou significant si ho fa la xarxa més gran del món.
A Facebook l’ha seguit la plataforma de vídeo en directe Twitch que ha cancel·lat el compte de Trump per incitació a l’odi, la xarxa social Reddit que ha tancat el grup The_Donald, un fòrum de suport a Trump d’on surten molts dels mems i els vídeos difamatoris que sovint el president retuita i Youtube amb el tancament dels canals de reputats supremacistes blancs.
L’octubre del 2019 hi va haver un discret sopar a la Casa Blanca on hi van assistir Mark Zuckerberg i la seva esposa Priscilla Chan, Donald Trump i la seva esposa Melania, la seva filla Ivanka amb el seu marit Jared Kushner, el multimilionari i membre del consell de Facebook Peter Thiel i una donant de la campanya Trump i el seu marit. El sopar no va ser públic i no va transcendir fins un mes després. Jared Kushner l’havia organitzat a corre-cuita aprofitant que el matrimoni Zuckerberg era a Washington per una audiència al Congrés sobre criptomonedes.
"Un pacte faustià que a l’octubre podia semblar win-win i que ara en un escenari post-covid, post-Floyd i pre-electoral sembla un lose-lose"
Vist amb perspectiva tot encaixa. Sembla que a la trobada hi va haver un acord tàcit per a què Trump pogués utilitzar la potència de Facebook sense massa restriccions de cara a les eleccions d’enguany, sense continguts marcats ni comptes cancel·lats. A Trump li és ben igual el que digui Mark Zuckerberg en públic sobre els seus missatges, però no que n’hi limitin la difusió. D’altra banda, la Comissió Federal de Comerç fa temps que investiga Facebook per si les seves adquisicions passades violen les lleis de la competència. Sempre ha planat l’ombra de la Comissió que podria obligar Facebook a partir-se tal i com li va passar a Microsoft en el seu moment. A Zuckerberg li és igual que Trump critiqui en públic les grans tecnològiques de Silicon Valley i les acusi de massa esquerranoses, però no que li apliquin les lleis anti-trust.
Un pacte faustià que a l’octubre podia semblar win-win i que ara en un escenari post-covid, post-Floyd i pre-electoral sembla un lose-lose. Zuckerberg es va acostar massa a Trump i n’ha sortit escaldat. El mercat ha posat Zuckerberg al seu lloc i ara li toca a ell posar-hi a Trump. La mà invisible dels mercats a vegades té ètica.