Ens havíem quedat, en l'article anterior, parlant de l'atmosfera de recuperació. Preguntem-nos avui sobre quins factors s'han conjugat per a la millorança de la nostra economia. Abans de res, un és dels fermament convençuts que s'ha donat una conjunció, no planetària per descomptat, que ha empès crucialment a favor de l'economia espanyola.
Les mesures de política monetària que Mario Draghi, summe sacerdot dels oficis de l'Euro des del sacrosant temple de Frankfurt, anunciades el passat mes de gener -poc abans que els grecs s'haguessin de pronunciar entre seguir amb la penitència dels seus pecats financers o, millor dit, amb seguir apechugando ells amb les seqüeles negatives dels seus nefasts polítics o trencar amarres i allunyar-se del projecte comú europeu i engegades durant el mes de març, han animat el cotarro monetari i financer que caminava alguna cosa cabizbajo.
Regar mensualment amb 60.000 milions d'euros l'economia de la Zona Euro, estimant que aquesta actuació de posada en circulació de diners es perllongaria fins a setembre de 2016 i insinuant, en dates recents el mateix Draghi, que aquestes mesures, de no aconseguir-se els objectius proposats – generar inflació i estimular monetàriament es perllongaran durant el temps que es precisi –més enllà de setembre de 2016-, sona al fet que l'anomenada expansió quantitativa encara no constitueix la panacea definitiva per encarrilar el rumb econòmic d'una Europa alacaiguda.
El dubte, en aquest sentit, és què passarà quan se li retiri a l'economia europea aquesta respiració assistida en forma de política monetària. Serà l'economia de la Zona Euro prou forta com per sostenir-se i caminar per si mateixa? Les mesures de política monetària del Banc Central Europeu que, a primera vista, semblaven concentrar-se a dinamitzar l'economia real, també han significat un solvent coixí de seguretat amb el qual atenuar els cops financers sobre el deute públic dels països integrants de l'Eurozona i, especialment, l'espanyola, francesa, italiana, portuguesa, irlandesa… alhora que, amb un vestit a la mesura, l'hel·lena.
La depreciació de l'Euro, tan demandada sobretot des de l'àmbit empresarial per animar les exportacions de productes "Made in UE-19", suposa una altra embranzida perquè les nostres empreses obrin els seus mercats internacionals i comptin amb un sòlid argument de venda, en forma de preus més competitius. L'anomenat vent de cua que impulsa a l'economia europea i espanyola, com en realitat a moltes economies, pren un relleu especial amb la dràstica disminució del preu del petroli.
Ara com ara, aquesta és una positiva injecció per reanimar productes interiors bruts, en el concert europeu, que necessitaven estímuls en forma de reduccions de costos i que, per extensió, impliquen un biaix de deflació que tapa misèries de salaris molt ajustats i de pensions amb minvament de capacitat adquisitiva i pràcticament congelades.
Espanya, a més, fins al tercer trimestre de 2015 s'ha vist afavorida per la conflictivitat a la zona del Mediterrani. Aquesta situació ha potenciat el creixement del nostre país en convertir-se en focus d'atracció del turisme europeu i no europeu, encara que cada vegada més Europa es troba en el punt de mira del terrorisme, com confirmen els atemptats de París de la nit del 13 de novembre.
En definitiva, les mesures i efectes de la política monetària del BCE sense data límit per retirar els estímuls, la consegüent depreciació de l'euro que enforteix l'activitat exportadora de l'empresa de la zona euro, la disminució del preu del petroli amb la seva incidència en ajustos de costos –línies aèries, per exemple– i ramalazos deflacionistes, la situació conflictiva en l'arc mediterrani, representen els factors externs clau que expliquen la recuperació de l'economia espanyola.
Malgrat tot això, la realitat de la nostra economia trastoca un llast considerable: Espanya segueix tenint de l'ordre de 5 milions de persones sense ocupació.
Les mesures de política monetària que Mario Draghi, summe sacerdot dels oficis de l'Euro des del sacrosant temple de Frankfurt, anunciades el passat mes de gener -poc abans que els grecs s'haguessin de pronunciar entre seguir amb la penitència dels seus pecats financers o, millor dit, amb seguir apechugando ells amb les seqüeles negatives dels seus nefasts polítics o trencar amarres i allunyar-se del projecte comú europeu i engegades durant el mes de març, han animat el cotarro monetari i financer que caminava alguna cosa cabizbajo.
Regar mensualment amb 60.000 milions d'euros l'economia de la Zona Euro, estimant que aquesta actuació de posada en circulació de diners es perllongaria fins a setembre de 2016 i insinuant, en dates recents el mateix Draghi, que aquestes mesures, de no aconseguir-se els objectius proposats – generar inflació i estimular monetàriament es perllongaran durant el temps que es precisi –més enllà de setembre de 2016-, sona al fet que l'anomenada expansió quantitativa encara no constitueix la panacea definitiva per encarrilar el rumb econòmic d'una Europa alacaiguda.
El dubte, en aquest sentit, és què passarà quan se li retiri a l'economia europea aquesta respiració assistida en forma de política monetària. Serà l'economia de la Zona Euro prou forta com per sostenir-se i caminar per si mateixa? Les mesures de política monetària del Banc Central Europeu que, a primera vista, semblaven concentrar-se a dinamitzar l'economia real, també han significat un solvent coixí de seguretat amb el qual atenuar els cops financers sobre el deute públic dels països integrants de l'Eurozona i, especialment, l'espanyola, francesa, italiana, portuguesa, irlandesa… alhora que, amb un vestit a la mesura, l'hel·lena.
La depreciació de l'Euro, tan demandada sobretot des de l'àmbit empresarial per animar les exportacions de productes "Made in UE-19", suposa una altra embranzida perquè les nostres empreses obrin els seus mercats internacionals i comptin amb un sòlid argument de venda, en forma de preus més competitius. L'anomenat vent de cua que impulsa a l'economia europea i espanyola, com en realitat a moltes economies, pren un relleu especial amb la dràstica disminució del preu del petroli.
Ara com ara, aquesta és una positiva injecció per reanimar productes interiors bruts, en el concert europeu, que necessitaven estímuls en forma de reduccions de costos i que, per extensió, impliquen un biaix de deflació que tapa misèries de salaris molt ajustats i de pensions amb minvament de capacitat adquisitiva i pràcticament congelades.
Espanya, a més, fins al tercer trimestre de 2015 s'ha vist afavorida per la conflictivitat a la zona del Mediterrani. Aquesta situació ha potenciat el creixement del nostre país en convertir-se en focus d'atracció del turisme europeu i no europeu, encara que cada vegada més Europa es troba en el punt de mira del terrorisme, com confirmen els atemptats de París de la nit del 13 de novembre.
En definitiva, les mesures i efectes de la política monetària del BCE sense data límit per retirar els estímuls, la consegüent depreciació de l'euro que enforteix l'activitat exportadora de l'empresa de la zona euro, la disminució del preu del petroli amb la seva incidència en ajustos de costos –línies aèries, per exemple– i ramalazos deflacionistes, la situació conflictiva en l'arc mediterrani, representen els factors externs clau que expliquen la recuperació de l'economia espanyola.
Malgrat tot això, la realitat de la nostra economia trastoca un llast considerable: Espanya segueix tenint de l'ordre de 5 milions de persones sense ocupació.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.