Fe, esperança i caritat

No hi ha dia sense sorpresa. Hem rebut el sotrac visual de les actuacions funcionarials vers l'expresident del Govern Aznar, durant vuit anys, Rodrigo Rato. Una actuació, sembla que organitzada per Vigilància Duanera, seguint les instruccions del jutjat 35 de Madrid. Amb avís previ als mitjans de comunicació, perquè fos una autèntica festa mediàtica, i aconseguir una pena de telediari, inclosa.

El Sr. Rato va rebre un tracte similar al d'un suposat capo de la màfia, un criminal perillós o el violador de l'Eixample. No com un suposat defraudador d'Hisenda, que ha de justificar la seva declaració d'impostos, al que se li demana que hi sigui present a l'escorcoll de les seus habitatges i oficines. I no va acabar al calabós perquè, en última instància, la fiscal general de l'Estat ho va impedir.

Sembla que, curiosament, segons informen diaris matritenses, el funcionari al capdavant del dispositiu dels registres, és un membre de la candidatura del PSOE a les eleccions a l'Ajuntament de Madrid. Fa uns mesos ja vàrem assistir a un altre show d'escarni amb cita prèvia als mitjans, d'un dels fills de Jordi Pujol.

No es tracta de recolzar o justificar suposats defraudadors fiscals, sinó de lamentar les poc recomanables mise en scène que darrerament utilitzen els poders estatals. Cal que tots els defraudadors, (sens dubte els 715 VIPS de la darrera llista d'Hisenda, que van regularitzar diners a l'estranger i aflorar actius opacs) tinguin l'obligació inicial i imprescindible de retornar els diners defraudats, a més de complir la pena que dicti el jutge corresponent, però després del judici.

Anar botant-se qualsevol manual d'actuacions policials, per tal d'aconseguir l'enfonsament mediàtic d'algú, o injuriar, suposadament, des dels mateixos estaments a polítics, com fa poc temps a l'alcalde de Barcelona, assegurant que disposava de diners en comptes de dipòsits a Suïssa, fet que es va demostrar fals, posa molt baixa la confiança en les forces de seguretat de l'Estat, d'altra banda generalment ben valorades pels ciutadans. Com sempre, en aquests casos ens hem de fer la pregunta, de "a qui beneficia?". 

D'altra banda, sembla que també poden tenir problemes amb el fisc i la justícia, un ex-president i un actual diputat portaveu d'Economia del Congrés de Diputats. A tot això hem pogut conèixer que dos ex-presidents de la Junta d'Andalusia han declarat al Tribunal Suprem sobre l'enorme cas de corrupció dels ERO, pels milions defraudats i nombre de persones imputades. Sembla que, voluntàriament, cap dels dos continuarà a la política, malgrat que encara no s'ha jutjat el cas.

I per acabar-ho d'adobar ens assabentem que el 80% dels membres del Congrés dels Diputats tenen altres ingressos a més dels de parlamentaris. Un altre bon material per a l'anàlisi. Com diu el Papa Francesc cal "No perdre la fe per a no perdre l'esperança". No perdre la fe en nosaltres mateixos que sabrem encertar en el nostre proper vot a les urnes. No perdre l'esperança en què, gràcies amb això, es podrà començar a canviar la situació al país. I no perdre la caritat que, com opinava Sòcrates, "és la virtut que consisteix a veure sempre quelcom de bo en el nostre pròxim".
Avui et destaquem
El més llegit